Els brindis que ja no podrem fer

Van servir una cervesa sense saber que era l’última. Els clients tampoc s’esperaven que, un cop afluixessin les restriccions per frenar el coronavirus, no hi tornarien més. Que hi trobarien la persiana abaixada o un cartell on es llegís ‘Es traspassa’. 

Diferents bars de Castellar, sense ingressos durant més de 40 dies, no han sobreviscut a la segona onada de la pandèmia i no obriran més. Ni el menjar per emportar, en els casos que ha estat una opció, ni les ajudes de les administracions han estat suficients per compensar les factures, que sí que han continuat arribant: lloguer, llum, aigua, llicències o contractes dels treballadors. 

“Fa quasi cinc mesos que no podem treballar... Tenia l’esperança que amb un últim esprint ens poguéssim recuperar. Abans funcionàvem, tinc una clientela molt bona. Però no he pogut més, els deutes s’acumulen”, reconeixia, adolorida, Sílvia Martínez, que portava el bar Uday, a la plaça Europa. Després de 10 anys, no tornarà a obrir. Ja ho saben els clients més estimats, a qui ella ja s’ha encarregat d’avisar. 

Amb la desescalada que planteja Salut –aforament al 30%, obertura només fins a les 17 h– les perspectives no milloren: “És impossible. El que necessitem és afluència de clientela. Amb quatre persones a dins i a fora vuit, com a molt, és inviable. Els sous s’han de pagar igualment i la caixa no s’omple. Ha estat una ruïna”, resumeix Sílvia Martínez. 

Els números vermells s’han inflat massa. En l’últim mes, coincidint amb les últimes restriccions imposades per la Generalitat, la facturació de les cafeteries de Castellar ha caigut un 46% respecte al 2019. Els ingressos s’han reduït a gairebé la meitat, segons les dades de l’aplicació Pulso (Banc Sabadell), que només té en compte les despeses en targeta de crèdit. Sense taules on seure, els cafès per emportar no han salvat el sector, que durant els mesos de juliol a setembre havia començat a remuntar econòmicament les conseqüències del primer confinament. 

El futur del Calissó d’en Roca penja d’un fil. Si hi ha una tercera onada de restriccions, reconeix Jordi Roca, el propietari, haurà de tancar, malgrat la batuda emocional que això suposa. “Estem en números vermells”, reconeix. Dilluns obrirà i comença l’última oportunitat per no perdre vermuts musicals, nits de Champions acompanyades de cervesa i un projector immens, sessions intersetmanals de jazz i els trempats “Com anem, xulo?” que el Roca dispara des de darrere de la barra. Castellar seria una mica més avorrit.

 
El que sí que la vila trobarà a faltar seran matisos i recomanacions sobre vins, els tasts, la música en directe, els aperitius de vermut, olives i escopinyes. A finals d’octubre, la Posidònia va decidir abaixar definitivament la persiana. “Estàvem contents, la gent responia, el negoci era rendible, la clientela era sana”, fa balanç dels dos anys de vida a la cantonada del carrer Torras Ivan Moya, impulsor de la vermuteria juntament amb Eira Giménez, sommelier. “Gràcies a la Posidònia hem conegut gent molt maca, que fins i tot ha vingut a dinar a casa. Hem fet una gran família”. Enrere deixen haver celebrat un Sant Joan multitudinari, “com feia anys que no es feia”, amb tres-centes persones ballant les cançons del músic Joan Tena. O un Cap d’Any esbojarrat. 

Però va arribar la pandèmia. Després de plantejar-se el tancament durant el primer confinament, la segona onada l’ha acabat materialitzant. L’establiment no reobrirà, però la Posidònia com a negoci continuarà oferint tasts a domicili i a empreses, càterings, distribució de vins i esdeveniments privats amb música en directe. “No ens ha quedat una altra opció que canviar el xip. No podem sentir pena, perquè han estat moments molt bonics. Qui ho sap, potser d’aquí a uns anys ens torna a picar...”, deixa la porta oberta Moya. 

_{El responsable del bar Califòrnia posa el cartell de local disponible a l’entrada del seu local, que s’ha vist obligar a tancar a causa de la manca de viabilitat econòmica per les restriccions de la pandèmia. || Q. Pascual}

David Tovar, del Califòrnia, encara havia de passar pel local, tancat des del març, per acabar de posar les coses a lloc. Tampoc reobrirà. “Feia temps que donava voltes a traspassar el local, perquè tinc un altre negoci i he pogut restaurar la meva vida amb una altra cosa. Però és cert que la pandèmia ens ha castigat, no puc dir res més. Sembla que la pandèmia siguem nosaltres, els bars i restaurants”, assenyala el ja exbàrman. Com els altres restauradors, repeteix el suplici de despeses que l’han continuat martellejant durant mesos, tot i tenir el negoci tancat: el lloguer, les factures de la llum, de l’aigua, la quota trimestral d’autònom... “Tinc companys del gremi que estan arruïnats”, afegeix. 

Les colles d’amics es quedaran orfes del Mclaren’s de referència a Castellar, el punt de reunió de col·legues amb la mateixa il·luminació tènue i amb el vernís fosc de les taules que el bar on desfilen les millors anècdotes de How I met your mother. Les històries i els brindis que ens perdrem sense els mateixos bars. Ho resumeix millor Tovar: “Sentimentalment, és una putada”.

L’històric Boston Cocktail Bar també abaixa la persiana

Després d’una nit de copes, acostuma a aparèixer l’endemà al matí com una daga el penediment per haver fet l’última. Però pitjor és maleir les copes que han quedat pendents. Al Boston Cocktail encara n’hi havia per fer.   Castellar es queda sense l’única cocteleria especialitzada que hi havia. El coronavirus ha acabat provocant que l’establiment abaixés la persiana. 

Després de 12 anys al local del carrer Tarragona, el Boston va decidir tancar definitivament el mes de maig. “No hem tingut temps ni per acomiadar-nos”, apunta Albert Vilatersana, un dels responsables de l’establiment. Hi havia molts clients que, fins fa relativament poc, encara no sabien que es quedarien sense els millors combinats del municipi. 

“Faltava poc per la prejubilació del meu pare, que és qui s’encarregava més del negoci”, explica Vilatersana. Aquest factor ha estat decisiu i se li ha sumat la incertesa de la pandèmia, que des del mes de març ha alternat múltiples fases de restriccions. “Si obres, potser et fan tornar a tancar, sense saber fins quan”, afegeix.    

^{Albert Vilatersana, de la cocteleria Boston en una imatge d'arxiu}