Berta Tasias: "Transmetem passió per la jardineria i per l’agricultura"

· Com celebrareu el desè aniversari de Les Garberes?
Aquest dissabte, que ja han acabat les classes i les recuperacions, hem preparat una festa per celebrar-ho, amb el suport d’una comissió d’alumnes. Esperem que sigui sonada! Hi haurà música, un sopar popular o la gimcana de La Garbera de Ferro, que consistirà en proves agràries per als alumnes.

· El nom de l’institut està molt arrelat al paisatge de Castellar.
Una garbera és un feix d’espigues, habitualment de blat. Ara no es fan garberes i han estat substituïdes per les bales de palla. De fet, el nom de l’institut ve del quadre del pintor castellarenc Alfons Gubern, del Pla de la Bruguera, que és on és l’institut. Antigament eren camps de blat i al quadre es veuen garberes acumulades. 

·Quants alumnes i quants professors en formeu part?
Pel que fa als alumnes, aquest curs en som 120, i tenim 16 professors. La majoria estan a mitja jornada perquè combinen la feina de pagès o de jardineria amb les classes.

· L’equip de docents és una de les peces clau d’aquest projecte, oi?
I tant! Són l’ànima de Les Garberes i sense ells no hauria estat possible tirar endavant. Són uns grans professionals, i en destacaria el compromís i la seva implicació amb l’institut. Enguany, celebrem els 10 anys dels cicles formatius però no ben bé de Les Garberes. Els cicles van començar a impartir-se a l’Institut Castellar i el curs del 2019 es va inaugurar el nou equipament, l’Institut Les Garberes. Primer vam començar amb el cicle de grau mitjà de jardineria i floristeria, després el de producció agroecològica, i a poc a poc vam anar creixent fins que el Departament d’Educació ens va segregar en un institut independent.

· Quin és el perfil d’estudiant?
Tenim gent jove que ha acabat la ESO o el batxillerat però també persones adultes que volen canviar de sector professional i fan aquesta aposta per estudiar. L’any passat vam tenir moltíssima demanda. Hem ampliat l’oferta d’estudis i anem omplint.

· La vida de pagès és molt dura, tal com narra la pel·lícula ‘Alcarràs’. L’has vista?
Sí, i em va deixar feta pols perquè reflecteix la crua realitat. En el sector de la pagesia, avui dia, costa molt guanyar-se la vida per qüestions estructurals del sistema. Però a Les Garberes, a banda de l’agricultura també toquem la jardineria. En aquest cas, és un sector molt ben posicionat a la comarca, amb un alt grau d’inserció  laboral dels alumnes. És l’altra cara de la moneda, però tenim l’esperança que en l’àmbit de l’agricultura la situació es reverteixi. És un sector que tant sí com no ha de tirar endavant. I si no, què menjarem? És una incoherència.

· Quina és la situació de la dona en el món rural?
Com en molts sectors, el patriarcat es va imposar, i tot i que tradicionalment la presència de la dona en el camp era molt important, se’ns va apartar. Les dones s’han empoderat i ja no els fa por, el camp. Nosaltres també podem. Es nota perquè cada vegada hi ha més noies joves a l’institut. No els fan por ni les màquines ni el tractor, i lideren projectes molt interessants i innovadors.

· Vens de pagès?
No vinc de pagès, i casualment el meu germà tampoc, però es dedica al sector de les llavors.  La meva àvia era de la finca de la Roca de Sant Llorenç. Si estirem el fil, gairebé tothom té algun avantpassat que treballava el camp. És l’origen de les classes populars.

· Tot i ser castellarenca, tens el cor dividit amb Girona. Per què?
Perquè hi vaig estudiar la carrera de Biologia i hi vaig viure deu anys molt divertits, intensos i d’un gran creixement personal.

· Com et vas connectar amb el projecte de Les Garberes?
Vaig llegir a L’Actual que es posava en marxa el cicle de grau mitjà de jardineria i vaig decidir que volia formar-ne part. El que més m’agrada de Les Garberes és la sensació de servei públic, veure com van passant els alumnes i com gaudeixen a les classes perquè els aconseguim transmetre la nostra passió per la jardineria i l’agricultura. És una gran sort per a ells i també per a nosaltres.   

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
L’empenta 
Un defecte que no pots dominar?
No tinc gaires filtres
Una persona que admires?
Tots els pagesos i pageses del món
Quin plat t’agrada més?
La paella del Moi
Una pel·lícula?
‘Alcarràs’
Un músic?
Lluís Llach
Un llibre?
‘L’últim amor de Baba Dúnia’, d’ A. Bronsky
Un animal?
La salamandra
Una ciutat?
Barcelona
Un indret de Castellar?
El Puig de la Creu
Un desig?
Una societat justa