“Als nens de Gaza els han robat la infància. Aquesta serà una generació perduda”

·Com està la situació ara a Gaza a nivell del sistema de salut?
La situació continua sent d’una gran brutalitat per a la gent que viu a Gaza. Ara com ara, malgrat un alto el foc que no es respecta ni molt menys, els bombardejos han disminuït i el nombre de morts causats directament pels atacs de les forces aèries israelianes ha baixat substancialment en l’últim any, aproximadament. Tot i això, la vida de la gent continua estant sotmesa a unes condicions brutals, determinades sobretot pel bloqueig de l’exèrcit i de l’Estat d’Israel a qualsevol subministrament que pugui entrar a la Franja de Gaza; uns recursos que la gent necessita desesperadament per tenir una vida digna. Per contextualitzar, abans de començar la guerra l’octubre del 2023, la Franja era probablement la zona més densament poblada del món, amb dos milions i mig de persones vivint en un espai equivalent al d’una petita comarca com Osona o el Vallès, o al d’un barri de Barcelona. Avui dia, si restem les 80.000 o 85.000 persones que han perdut la vida des del principi del conflicte, la població supervivent viu amuntegada en tot just un 30% d’aquest espai, en unes condicions terribles. A més, estan començant a afrontar un hivern que serà tan dur com els últims tres, refugiats en unes tendes de campanya que cada vegada estan més malparades i mancant dels mínims imprescindibles per a viure amb dignitat. Aquesta és la realitat avui, malgrat el teòric alto el foc.

·Perquè tu has denunciat moltes vegades que s’ha perdut per complet el respecte per les estructures sanitàries.
Un hospital en una zona de conflicte solia ser l’últim lloc segur; això ho sabíem nosaltres, però sobretot, i cosa més important, ho sabien els pacients i els seus familiars. Això s’ha acabat. Tots els hospitals de Gaza avui, d’una manera o d’una altra, han estat objectiu directe de les bombes o dels drons de les forces aèries israelianes. Tots ells ara com ara funcionen en unes condicions que no són les adequades i que no són de cap manera les que necessita la població avui dia. Durant aquests tres anys de conflicte, la nostra organització ha perdut 16 companys entre treballadors humanitaris i treballadors sanitaris.

·Com es gestiona des de MSF el desgast psicològic d’un personal que ha de salvar vides mentre cerca també garantir la supervivència diària d’ells mateixos i de les seves pròpies famílies?
Bé, aquesta és una realitat tremenda i terrible dels nostres companys. Ara com ara, des de febrer d’enguany, tot el personal que treballa a Gaza i a Cisjordània són companys palestins. Són més de 1.500 persones que treballen cada dia mentre viuen en tendes de campanya, patint les privacions i les restriccions de les quals ja us he parlat, i que a les set del matí van a l’hospital a treballar. És difícil. Els nostres companys treballen a l’hospital i després se’n van cap a casa, sabent que per al 70% d’ells, casa seva és una tenda de campanya.

·Com valoreu des de MSF aquesta falta de rendició de comptes per part d’Israel amb els atacs a hospitals?
No és la primera vegada que es bombardeja un hospital al món; s’han bombardejat al Sudan, a Síria i a molts altres llocs. Però la manera en què s’ha fet, amb absoluta impunitat, és un precedent molt perillós i un precedent molt terrible. Costa imaginar-se que els diversos conflictes que hi ha avui en el món no es mirin en el que fa Israel, recolzat per la col·laboració o com a mínim pel vistiplau dels Estats Units i d’altres aliats importants. La Unió Europea evidentment ha fet moltes declaracions polítiques de condemna, però a la pràctica continua sent un aliat comercial i polític important per a l’Estat d’Israel.

·Teniu plans específics d’atenció per als nens i nenes, sobretot des de la vessant de la salut mental?
Als nens de Gaza els han robat la infància. Les mancances materials són absolutes, però probablement la conseqüència més aguda per als infants és l’impacte d’una infància perduda. Ara fa uns dies presentàvem a Barcelona uns dibuixos fets per nens d’un lloc que es diu Al-Zaytoun, al nord de la ciutat de Gaza. Són uns dibuixos que representen el seu dia a dia: avions, drons, nens morts, destrucció... Són simplement l’expressió terapèutica de la desesperació, de l’ansietat i de la culpa que arrosseguen aquests infants.
Per sort encara són nens i també se’ls veu jugant al carrer, però no ens deixem confondre per alguna d’aquestes imatges; en realitat la seva vida continua sent una vida sotmesa a unes condicions terribles i, si no canvia, aquesta serà una generació perduda. Per tant, una gran part del nostre treball avui dia són programes de salut mental a través de psicòlegs i assessors de salut mental que treballen amb aquests nens.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara