Alberto Reche i Sergio Rodríguez: "L’ambient que es crea a l’estudi de ràdio té un punt que enganxa"

· Quan i per què comença aquesta aventura radiofònica?
A: Albert Sánchez-Carmona i Oliver Vergés van posar en marxa el projecte, i em van proposar formar-ne part. D’això fa gairebé set anys, i crec que és una de les millors decisions que he pres en la meva vida. Per a mi, el Troia és la meva estoneta de desconnexió de la setmana. L’ambient que es crea dins d’un estudi de ràdio té un punt de màgia que enganxa. / S: Jo em vaig incorporar el setembre del 2015. L’Alberto i l’Oliver començaven la 3a temporada, i em van oferir ser-ne el presentador. El meu pare era periodista esportiu i jo vaig començar a fer ràdio el 2005. Des d’aleshores no ho he deixat perquè enganxa molt.

· En aquestes set temporades, l’equip titular del programa ha canviat. Què en recordeu? 
A: De l’etapa amb Albert Sánchez-Carmona, valoro molt el fet de comptar amb un periodista a l’equip, servia per tenir altres punts de vista. De l’Oliver, no puc dir res que no sembli descaradament una floreta. El considero una de les persones més íntegres i assenyades de la professió. La prova és que, dos anys després, encara parlem per telèfon dia sí, dia també, i col·laboro amb Anem Editors, l’editorial que dirigeix a Andorra.

· Emeteu a una quarantena de ràdios locals d’arreu de Catalunya. Us esperàveu tant de ressò?
S: Quan estabilitzes un format com el del Troia, amb cada setmana un episodi històric diferent, és un programa interessant per a les graelles de les ràdios. / A: Sincerament, crec que part de l’èxit del Troia és que fem el programa que ens agradaria escoltar. Mai hem pensat gaire en el volum de ràdios, descàrregues, i tota aquesta qüestió que sembla que t’ha d’obsessionar si ets a les xarxes o els mitjans de comunicació.

· Per tant, la història interessa més del que sembla?
S: Si més no, la gent acostuma a tenir afecte a la història. Tothom vol saber alguna cosa, però sense atabalar-se molt. Cal tenir-ho en compte a l’hora de fer divulgació, com nosaltres. Has de donar la mida justa. / A: La història és un relat, i a la humanitat li fascinen els relats. Una altra cosa és que l’academicisme i la pedanteria hagin allunyat els historiadors de la gent. L’interès per la història continua ben viu.

· Al ‘Troia’ expliqueu la història des d’un punt de vista rigorós, amb experts,  però amb un punt d’humor.
S: L’Alberto fa bromes que entren bé, i jo, com soc de la broma, em sembla fantàstic! Amb tot, hi ha a qui no li agrada i vol programes absolutament seriosos. / A: Culpable! El món és ple de coses falsament serioses, i les humanitats i les lletres concentren bona part d’aquest posat de superioritat intel·lectual que en el fons no amaga més que un classisme poc dissimulat. Si amaguem el riure acabarem com Jorge de Burgos a  El nom de la rosa, i això sí que no.  

· Aquesta voluntat d’atraure l’atenció de qui escolta també s’hauria d’aplicar a les aules?
S: Una part important de la història és que te l’expliquin bé. S’ha de ser bon comunicador a l’aula, empàtic i assertiu.  / A: Tot aprenentatge és emotiu, o no és aprenentatge.

· Es fa prou història durant l’educació obligatòria, o som una mica ‘analfabets històrics’?
S: Diguem que hi ha marge de millora. / A: La qüestió no és tant fer més o menys història a l’escola, sinó fer-la millor. La història permet treballar elements com el pensament crític, la creació de discursos oficials, posar en valor la diversitat o l’empatia, fonamentals en la vida en societat. Si la història ha de ser només per repetir dades i conceptes, per a mi pot desaparèixer ara mateix dels plans docents.

· Recordeu algun programa amb especial afecte?
S: Els dos que vam gravar amb Elisenda Belenguer,  biògrafa de Neus Català, poques setmanes després que morís la Neus. Va ser molt emocionant repassar una vida com la de Català amb algú que va ser quasi de la seva família. / A: Em va colpir molt el programa amb Nicolás Valle sobre el genocidi de Ruanda. 

· Un moment històric per viatjar,  reviure’l i estudiar-lo a peu de camp?
S: El 23-F. M’encanta tota la trama al voltant de l’intent de cop d’Estat, i la sospita eterna sobre el paper del rei Joan Carles. / A: No soc gens fetitxista. Només demano que hi hagi antibiòtics. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
A: Tranquil·litat / S: Sentit de l’humor

Un defecte que no pots dominar?
A: Veure les coses amb humor / S: Maldestre

Un personatge històric?
A: Pere Abelard / S: Lenin

Un historiador?
A: Georges Duby / S: Eric Hobsbawm

Un moment de la història?
A: Quasevol abans dels estats moderns
S:  El període d’entreguerres  a la 1a i 2a GM

Un llibre?
A i S: ‘El Senyor dels Anells’

Una pel·lícula?
A: ‘Zoolander’ / S: ‘Skyfall’ 

Un músic?
A: Quique González / S: Joaquín Sabina 

Una ciutat?
A: Istanbul / S: Berlín

Un viatge pendent?
A: Ravenna / S: París

Un racó de Castellar?
A: La Centraleta / S: L’antic Ajuntament