L’Ajuntament compra Cal Gorina

L’Ajuntament ha formalitzat aquesta mateixa setmana la compra de Cal Gorina per 1 milió d’euros. L’edifici, situat en els números 6 i 8 del carrer del Centre, està inclòs en el Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir. D’aquesta manera el consistori adquireix un equipament situat estratègicament al nucli antic per destinar-lo a l’ús ciutadà. Al mateix temps garanteix la preservació d’un immoble que té un alt valor patrimonial però que en l’actualitat presenta un estat de conservació molt precari. 

En una visita d’obres que ha fet l’equip de govern aquest matí, l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, ha explicat que es tracta “d’una compra estratègica tenint en compte el mig i llarg termini. Era una bona oportunitat i disposàvem de la situació de solidesa econòmica per poder abordar aquesta inversió”. La compra, juntament amb tres finques més, ha estat possible gràcies a l’aprovació definitiva en el ple de setembre una modificació pressupostària per destinar una part dels romanents del darrer exercici pressupostari - uns 3,5 milions- a adquisicions de finques i immobles d’interès municipal. Segons Giménez, es tracta “d’una tria valenta”  per convertir aquest espai “en un equipament municipal”.

Per això,  el consistori s’ha plantejat en primer lloc dur a terme una valoració tècnica de l’estat de l’edifici per concretar les actuacions urgents que s’hi han de realitzar per tal de garantir-ne la seguretat. En aquest sentit, Cal Gorina requereix, abans de destinar-lo a equipament d’ús públic, d’una reforma integral. Així, caldrà incidir en el reforç dels elements estructurals, renovar-ne la coberta, la façana i els tancaments i reparar-ne el paviment interior, entre d’altres. 

Per definir-ne els seus usos, l’Ajuntament ha anunciat que durant tot el 2024 es durà a terme un procés de participació ciutadana. La intenció és que, fruit d’aquesta reflexió reposada, es pugui idear conjuntament amb el veïnat i el teixit associatiu quina n’ha de ser la finalitat. L’objectiu és que es puguin satisfer necessitats de tipus social, cultural, educatiu, lúdic i/o cívic. “Hem d’assegurar primer que no es malmeti més l’edifici i després iniciar un procés de reflexió col·lectiva i pública, un procés de participació per repensar a què podem destinar aquests espais i després ja anirem abocant recursos per dur a terme aquesta transformació”, ha assegurat l’alcalde que ha afegit que Cal Gorina  “ha de ser un espai d’ús públic de lliure accés per part de tothom”. Giménez ha qualificat la finca “com un regal” i que es pot convertir “en un bona oportunitat per generar aquí noves activitats i nous usos que moltes entitats i ciutadans ens expressen”. Després,  ja s’iniciarà tot el procés de redacció del projecte i “segurament per la quantitat d’espai, s’haurà d’abordar per fases”, ha apuntat l’alcalde.  Per tant, l’escenari que es preveu és a llarg termini, com manifestava el propi Giménez: “Que ningú es pensi que serà una actuació immediata i d’urgència i que podrem gaudir de Cal Gorina l’any que ve”.

^{Els portaveus del grups municipals amb l'alcalde després de fer una visita a l'immoble}

UN APUNT D'HISTÒRIA
L’antiga masia de Cal Gorina es troba ubicada en una finca qualificada com a zona residencial de nucli antic segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal vigent. L’edifici té els seus orígens a l’època medieval, tot i que va ser objecte de diverses ampliacions i reformes durant el segle XIX. Es troba situat en una parcel·la amb façana principal al carrer del Centre i que limita també amb el passeig de Tolrà i la plaça Major.
L’immoble, de grans dimensions, té una superfície construïda de 1.000 metres quadrats i es troba sobre una finca que ocupa uns 700 metres quadrats. Consta de planta baixa i dos pisos i disposa també d’una torre miranda a la coberta, de planta rectangular, visible des de molts punts de Castellar. Aquest element singular compta amb finestres a cada costat amb forma d’arc apuntat i amb vitralls de colors, a més d’una barana de balustres ceràmics. L’edifici té a més un pati posterior amb accés des del passeig de Tolrà i que també dona a la plaça Major.

El Pla Especial del Catàleg estableix que cal protegir-ne la volumetria i l’aspecte exterior de l’edifici. Aquest document també determina que qualsevol reforma o actuació que s’hi porti a terme ha de ser respectuosa amb els valors essencials de la construcció original. També en destaca el jardí com a element de qualitat paisatgística de l’entorn i que, per tant, té un potencial elevat per al seu aprofitament social. 
La masia també va ser coneguda anteriorment com a Can Boadella, nom dels seus antics propietaris. Cap a la dècada de 1370 va canviar el nom pel de Boadella. 

A principis del segle XX, la propietat va passar a ser propietat de la família Gorina. Durant aquesta època, el subministrament d’aigua procedent de Canyelles continua sent fonamental per a la masia, com reflecteix la construcció d’un sistema de distribució d’aquesta aigua per vendre-la i distribuir-la a una part de la població.

Aquest sistema, que podria haver començat a funcionar cap als anys 1915-1920, facilitava aigua a habitatges del carrer de Sant Pere d’Ullastre, que havien de pagar-se mensualment a casa del propietari Santiago Gorina. Encara, dins el recinte de Cal Gorina es conserva un dipòsit i una torre, testimonis d’aquest sistema hidràulic.

Santiago Gorina va ser alcalde del municipi entre 1925 i 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera,  i  també durant els mesos d’abril i maig de 1939. Durant la Guerra Civil, Cal Gorina va ser confiscat i es va convertir en l’espai de l’agrupació local de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Des de llavors, l’edifici ha tingut usos privats (com a habitatge particular, despatx professional d’arquitectes, entre d’altres). El 2011 l’edifici es va llogar com a seu de L’Altraveu. Fins al març de 2021, també va acollir l’entitat del mateix nom de l’edifici, Cal Gorina, nascuda el 2012. Aquesta associació va propiciar un ús comunitari de l’immoble per part de diversos col·lectius i associacions com les cooperatives de consum i Revaixella, la PAH, l’Assemblea Llibertària o Les Carnera.  En els darrers dos anys, l’edifici ha estat tancat i ha patit una situació de degradació com a conseqüència d’una ocupació il·legal.  “En aquest darrer temps, la finca s’ha malmès. A l’estar tancada la finca i en aquesta circumstàncies, s’ha produït un perjudici”, ha admès l’alcalde de Castellar. 

^{La finca de Cal Gorina vista des del pati}

ADQUISICIÓ DE TRES FINQUES MÉS

La compra de Cal Gorina obeeix a una estratègia que l’equip de govern va anunciar a principi del mandat d’adquisició de patrimoni per a ús públic. La finalitat és doble: d’una banda, recuperar edificis de valor patrimonial en desús; i de l’altra, comptar amb terrenys que permetin disposar de noves reserves de sòl per a la construcció d’habitatge protegit en un futur. Aquests dies també es concretarà la compra de tres finques més. 

La primera operació és la compra per un valor d’1 milió d’euros de terrenys de l’antiga fàbrica Pascuet, entre els carrers de les Llagostes i de Girbau i Homet, i que ara es troba en procés d’enderrocament. Després d’enderrocar les naus, s’hi habilitaran 70 places d’aparcament dissuasiu.  Són uns terrenys situats en una zona “molt interessant” perquè “és un espai que s’ha d’anar transformant amb el temps”, explica l’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez.

L’altre solar és l’aparcament de l’anomenada “plaça de toros”, situat a l’interior de l’illa que formen els carrers de Puigvert i Santiago Rusiñol, l’avinguda de Sant Esteve i la carretera de Sentmenat, que permetrà consolidar l’ús d’aparcament lliure que aquest espai ja té des de fa molts anys en una operació valorada en 729.000 euros. La venda està lligada urbanísticament a un Pla especial que conté també de manera discontínua el solar del carrer de Sant Llorenç, conegut com l’antic Escorxador on es troben els antics dipòsits d’aigua del Regants de Canyelles, actualment en desús. “Haurem de veure de quina manera som capaços d’habilitar l’espai com a aparcament, tenint en compte que hi ha un intercanviador d’Aigües de Canyelles en aquell espai”, indica Giménez, qui afegeix que el solar es troba en una zona amb molta densitat de població i que, per tant “ens interessa generar aparcament  tenint en compte la transfomació que està experimentant el nucli antic amb molta rehabilitació de cases, nous residents  i amb canvis demogràfics en aquella part del municipi”. En certa manera, l’operació suposaria l’ampliació de l’aparcament ja existent a l’àrea i tindria unes 40 places de pàrquing. 

D’aquesta manera, el consistori té previst generar 110 places noves d’aparcament lliure en punts perifèrics que se sumaran a les 150 que a principi d’any es van crear a les rondes de Llevant i Tolosa. Seran en total 260 places de pàrquing gratuïtes situades en diversos extrems del municipi i creades per dissuadir de l’ús del vehicle al centre urbà de la vila.

Finalment, la darrera compra és el solar de l’antiga subestació elèctrica de la carretera de Sentmenat, 112, amb una superfície de 775 metres quadrats que s’ha comprat a Edistribución Redes Digitales SL per un import de 700.000 euros. L’espai es podrà destinar en un futur a la construcció d’un total de 22 habitatges, dels quals 14 podran tenir algun tipus de protecció.