Aiguamolls

No us han dit mai que teniu el cap ple de pardals encara que això hagués estat durant la vostra infantesa? Tot i que no està demostrat, és molt probable que així sigui per a la majoria dels humans, sense tenir res a veure però amb les piulades telefòniques que ens acompanyen a tot arreu. Fins i tot, jo distingeixo tres grups d'ocells entre els que sovintegen els nostres aiguamolls cerebrals.
Els del primer grup els podríem considerar com a aus de pas, i aquests donarien cos a les anècdotes i les sorpreses que vivim quotidianament sense saber mai quan esdevindran, per on arribaran exactament i qui sap si tornaran.
Un segon grup consistiria en aquells plumbis voladors que tenen més d'un niu, l'habitual, i els que podríem dir-ne nius de segona residència. Arriben a la primavera, es passen l'estiu fent-hi reformes i manteniment, es reprodueixen i, just abans d'haver de fer el canvi d'armari, organitzen curioses caravanes aèries cap altres llocs més càlids, i fins l'any que bé. A aquests els veig com a icones de les nostres rutines i dels comportaments que de forma quasi automàtica anem repetint cronològicament.
Els altres serien els que romanen sempre si fa o no fa en el mateix entorn, entre els quals hi trobem els pardals. Els pardalets vénen a ser com uns llogaters que tenim a la nostra parcel·la privada en règim de contracte indefinit i que ben bé representarien les nostres idees, projectes, il·lusions, els nostres dubtes i els nostres temors.
Cadascú reparteix l'escaiola que vol als seus ocellets preferits, la llàstima, és que també hi hagi caparrons farcits quasi exclusivament d'aus rapinyaires i que es dediquin a sobrealimentar-les de forma tant desmesurada que, amb la seva proliferació, trenquen l'equilibri ornitològic i ens obliguen i condemnen a la resta a ocupar el rol d'indefensos passerells.