Fa 43 anys, un grup de veïns va aconseguir aturar diferents urbanitzacions que estaven dins la zona d'influència del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac
Era la dècada del 70 del segle XX i a Castellar, com a moltes poblacions del voltant, havien sorgit diverses urbanitzacions de tipus residencials als afores del poble. En moltes de les iniciatives immobiliàries d’aquests sectors, els promotors privats d’urbanitzacions havien actuat sense valorar quins efectes podien produir en l’entorn natural tot i que s’emparaven en la legalitat llavors vigent. Tanmateix, durant la transició democràtica, l’execució de nous projectes va comptar amb l’oposició de sectors de la població molt conscienciats en la preservació dels boscos i de la muntanya limítrof al terme municipal.
És el cas de la urbanització que s’havia de fer a El Girbau, sobre la urbanització del Racó i l’anomenada zona d’influència del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Allà, en 150 hectàrees de bosc, el constructor Antoni Barata projectava construir cases “a sota mateix de la cinglera d’Els Plecs del Llibre”, remarca Josep Llinares, un dels veïns que van aconseguir aturar les obres “que pretenien enllaçar amb Matadepera, que de fet està a uns 500 metres”. El castellarenc admet que “uns quants anàvem fora d’hores a inutilitzar les màquines” i l’estat de la urbanització estava tan avançat que “ja hi havia voreres i carrers ja fets”. En el cas de Can Cadafalch, la urbanització avançava per sota de la masia, “hi havia canalització per portar aigua i fins i tot hi havia pals elèctrics pintats de verd”, recorda Llinares, que afegeix que els constructors de l’època tenien “una política de fets consumats i pensaven que després ja es legalitzaria tot”.
El nou consistori democràtic va donar suport en el ple del dia 2 novembre del 1979 a un manifest que havia elaborat la Coordinadora de Salvaguarda del massís de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac, el qual demanava la paralització provisional de totes les urbanitzacions legals o il·legals situades dins del parc, zona d’influència i rodalies. La coordinadora, constituïda l’agost de 1978, estava integrada per diverses entitats excursionistes i ecologistes del Vallès, entre elles la Comissió Cívica de Castellar. La tasca conjunta entre Comissió Cívica i l’Ajuntament, aleshores presidit per Emili Altimira, va culminar amb la paralització de les obres que el promotor havia iniciat sense permís municipal. De fet però, les raons d’aquesta actuació no es devien a la manca de llicència sinó al fet que aquesta urbanització es trobava situada a la zona d’influència del parc.
