El jove castellarenc segueix amb pas ferm per sumar nous títols
Eric Rubio va entrar per la porta gran al món del motociclisme de competició, el dia que va posar en peus a tot el Palau Sant Jordi, després d’acabar últim a la cursa però celebrar-ho com a una victòria.
Una lliçó espontània de les que només saben donar els nens i que fins i tot va neutralitzar la celebració del guanyador, que amb una moto de superior cilindrada -l’Eric competia en inferioritat respecte a la resta- el va doblar dues vegades. D’aquesta derrota el pilot castellarenc va rascar una victòria.
Des de llavors i després de proclamar-se campió de la Copa Rodi de Dirt-track i del campionat ACCEMA de cursa americana en l’any del debut en competició, el ‘77’ segueix aprenent dia a dia, sota la supervisió de l’expilot de motocròs Danny Rodríguez.
Aquest cap de setmana, l’Eric tornava a aconseguir una victòria a la Rostollada d’Avià, cursa puntuable pel campionat ACCEMA de motocròs, on aconsegueix pujar fins a la segona posició de la classificació general, després d’haver disputat tres de les sis curses del campionat.
Tot just a l’inici de la seva carrera esportiva, el pilot no es marca fites futures i només es preocupa en gaudir de l’esport i divertir-se sobre la moto, una premissa, que com explica el seu pare Germán, “li servirà per seguir tocant de peus a terra en el futur i no perdre la perspectiva”.
L’Eric no deixa de ser un nen que practica el seu esport favorit, el seu hobby, però amb dos títols a la butxaca ja hi ha hagut qui es comença a fixar-se en ell. L’explosió d’aquesta disciplina amb el ‘boom’ del pilot gallec Jorge Prado -campió del món en 65 cc el 2011 amb 10 anys i d’Europa en 125 cc el 2015 amb 14- fa que les grans marques no vulguin deixar escapar el talent jove, en una categoria que sovint deriva en la velocitat, on Catalunya és un dels centres neuràlgics mundials.
Havent confessat que no vol fer el salt a la velocitat, “vull ser campió del món de supercròs” com va explicar el desembre passat a L’Actual, l’Eric es troba diàriament amb dificultats per entrenar i seguir progressant. “No tenim cap circuit a prop de casa i hem d’anar, com a mínim fins al circuit de l’Ametlla del Vallès” explica el seu pare, que aviat posarà en marxa un moto-club, que presumiblement portarà el nom de MC Castellar. “És una idea que tenim al cap des de fa temps. Crear una associació amb la qual podem buscar algun tipus de finançament pels nens que comencen en competició. Hi ha molta tradició motociclista a Castellar i en moltes ocasions els pares no s’atreveixen a començar per desconeixement d’aquest món” explica Rubio.
Tenir un circuit a Castellar és una de les iniciatives de futur d’aquesta futura entitat, ja que “tenir un circuit a prop seria ideal per a molta gent”. De moment la iniciativa encara està en bolquers, mentre l’Eric segueix sumant victòries i progressant, mentre es prepara per a la pròxima cursa a Folgueroles del campionat ACCEMA de cursa americana, on lidera la classificació general a falta de cinc curses.
Amb la retirada de Dani Pedrosa a final de temporada i amb Carmelo Morales a les acaballes de la seva vida esportiva -encara que veient-lo competir no ho sembli-, la vila de Castellar pot quedar-se orfe de pilots professionals durant una bona temporada, tot i tenir un bon futur amb pilots com l’Eric i Max Sánchez.
El factor econòmic en aquest esport pot ser un dels arguments que arribin a frenar aquesta evolució, ja que als últims anys, amb la gestió de DORNA al capdavant dels campionats més importants, els preus s’han disparat per a rendibilitzar el negoci per a marques i escuderies professionals, quedant-se bons pilots pel camí.
