El VAR: és necessari pel futbol?

El 22 de juny de 1986, els 115.000 espectadors presents a l’estadi Azteca de la Ciutat de Mèxic presenciaven un dels partits més recordats de la història del futbol. Diego Armando Maradona classificava a l’Argentina amb dos dels gols més antològics dels mundials. Al 51, “la mà de déu” i al 55 “el gol del segle” reclamaven venjança amb Anglaterra després de la Guerra de les Malvines de quatre anys abans. El ‘Pelusa’ anotava el primer gol de l’albiceleste “una miqueta amb el cap i una miqueta amb la mà de déu” com va reconèixer.

Una de les històries més èpiques dels mundials no hauria succeït si el VAR (Video Assistant Referee) hagués existit. Aquest sistema, provat en diferents competicions i posat a escena al mundial de Rússia, consta de 33 càmeres -dos més a partir dels partits de vuitens de final- per tal d’aclarir quatre situacions principals: gols, on es determina si s’ha produït cap infracció; penals, targetes vermelles i confusió d’identitat.

Però, el debat obert és si és necessari o no, l’ús de la tecnologia al futbol, un dels esports que menys ha evolucionat en els aspectes bàsics. Una controvèrsia que fins i tot enfronta a la UEFA i la FIFA, ja que el president de l’estament europeu, Aleksander Ceferin va explicar abans del mundial que “no estic en contra, però hi ha dubtes. Quan fer-lo servir i quan no. Aquest és el problema”. Per la seva banda, Gianni Infantino, president de la FIFA, organisme que ho ha implantat al mundial, creu que “a les proves fetes -abans del mundial- l’encert és del 99%. És necessari l’ús de la tecnologia. El seu ús s’aclarirà i el futbol sortirà guanyant”.

Però els màxims mandataris del futbol mundial no són els únics amb divergències amb respecte l’ús del VAR. El tècnic del primer equip de la UE Castellar, Juan Antonio Roldán creu que “és cert que es fa més justícia, però crec que el futbol perd. El que s’han de millorar són els àrbitres. L’ull de falcó potser és necessari, però amb un àrbitre d’àrea -com els que fa servir la Champions League- es podria controlar. Desnaturalitza l’esport, que hauria de seguir sent el que ha estat sempre i no s’ha d’inventar més”.

El tècnic de la UE Cornellà, Xavi Calm, creu que “és necessari sempre que sigui una ajuda pels àrbitres pel que fa a coses no interpretables, com quan una pilota entra o surt per línia fons, hi ha o no fora de joc. Per la resta perd l’essència del joc. El futbol sempre ha estat superar al rival, fent-ho millor i sent més llest. S’hauria de definir molt bé què es mesura i què no”.

En la mateixa línia que Calm, però en un punt més intermedi, trobem a Nakor Bueno, exdavanter castellarenc del FC Barcelona B, Lleida i Castelló entre d’altres: “el veig interessant quan es fa servir per a jugades determinants com fores de joc, penals, gols fantasmes o agressions. Fa el futbol més just i amb menys protestes, com ja s’ha vist al mundial”.

A la banda totalment a favor del seu ús trobem al periodista castellarenc i portaveu de Seguiment FCB, Marc Cornet, que explica que amb “l’arribada del VAR ha estat una revolució, però no ha fet més que permetre al futbol entrar al segle XX, amb diversos anys de retard. Les (comptades) interrupcions del joc per revisar les jugades paguen la pena perquè l’esport rei està guanyant en credibilitat, al marge que les pràctiques de joc poc ètiques cada vegada seran menys efectives”.

Tot tipus d’opinions per a un sistema que donarà molt a parlar durant els pròxims anys, on s’haurà de veure si evita noves mans de déu.