Foto de família del Grup de Recerca de la Pedra Seca del CEC i altres col·laboradors que recuperen les barraques - M. Antúnez
17/10/2017
Actualitat
El CEC restaura la primera barraca doble
El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar ha inaugurat una construcció de pedra seca
Afegeix el teu comentari
Dimarts al matí, el Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar ha inaugurat la primera barraca doble, única al terme municipal, que està situada al torrent del Sot d'en Goleres, un terreny propietat de Josep MariaTorras i Anna Maria Pallejà, que recorden que "vam venir a veure-la quan el Joan Roura la va trobar i estava mig ensorrada", diu Torras. Per accedir-hi, es ressegueix el conegut com a "camí dels bombers", en alguns dels seus trams, asfaltat.
Els 13 membres del Grup de Recerca de la Pedra Seca "han fet una tasca pròpia dels cíclops, perquè requereixde molta força i perseverança". Torras recorda que, quan era jove, el territori era molt pelat, "i patia incendis fortuïts cada estiu, ara ja no es crema i el paisatge és molt diferent". Ara, la barraca, portarà el seu nom: Josep Maria i Anna Maria.
Josep Sors va ser el primer excursionista del CEC que va trobar la barraca, i altres de properes. "Ben bé 50 anys enrere, aquest bosc s'havia cremat i jo hi venia amb un oncle a buscar rabassoles, vèiem barraques però no en fèiem massa cabal", explica Sors. A vegades, fotografiava les barraques que trobava i, fins i tot , en va parlar en un butlletí del centre. De la barraca doble, en el número 231 del butelltí del febrer de 1986. "M'emociona veure ara la feina colossal que han fet els companys".
Fa uns anys, llegint l'escrit, "vam decidir venir a fer prospeccions, i vam trobar 6 o 7 barraques", diu Josep Llinares, membre del Grup de Pedra Seca. Van començar per aquesta barraca doble, "l'única que hem trobat fins ara d'aquestes característiques, amb una part per l'animal i l'altra per les persones", segons Llinares.
El Grup la va trobar totalment ensorrada i es va començar amb la feina de buidatge interior i es va anar reconstruint. "El que havia fallat era la paret exterior i per això es va començar a reforçar des de baix, amb moltes pedres, tretes de dins i de l'entorn". També es va arreglar l'entorn per protegir el terreny i han fet uns marges. "L'interior de la barraca és d'uns 4 x 4 metres i les portes fan 1,60 m d'altura", comenta Llinares. "Hi cabien unes quatre persones", afegeix Joan Roura, també membre del Grup.
El Grup de la Pedra Seca persevera en l'afany de restaurar construccions de pedra seca - queden cada dimarts- i està en contacte amb altres grups d'altres poblacions, com el liderat per Jordi Guillamot, a Sant Llorenç. Tots ells es mouen per un sincer amor a la natura, al patrimoni, a l'entorn, a la història, i treballen per a la preservació d'aquesta memòria tan important per Castellar d'una època (finals del segle XIX i principis del XX) en què la vinya era el motor de l'economia vallesana.
Els 13 membres del Grup de Recerca de la Pedra Seca "han fet una tasca pròpia dels cíclops, perquè requereixde molta força i perseverança". Torras recorda que, quan era jove, el territori era molt pelat, "i patia incendis fortuïts cada estiu, ara ja no es crema i el paisatge és molt diferent". Ara, la barraca, portarà el seu nom: Josep Maria i Anna Maria.
Josep Sors va ser el primer excursionista del CEC que va trobar la barraca, i altres de properes. "Ben bé 50 anys enrere, aquest bosc s'havia cremat i jo hi venia amb un oncle a buscar rabassoles, vèiem barraques però no en fèiem massa cabal", explica Sors. A vegades, fotografiava les barraques que trobava i, fins i tot , en va parlar en un butlletí del centre. De la barraca doble, en el número 231 del butelltí del febrer de 1986. "M'emociona veure ara la feina colossal que han fet els companys".
Fa uns anys, llegint l'escrit, "vam decidir venir a fer prospeccions, i vam trobar 6 o 7 barraques", diu Josep Llinares, membre del Grup de Pedra Seca. Van començar per aquesta barraca doble, "l'única que hem trobat fins ara d'aquestes característiques, amb una part per l'animal i l'altra per les persones", segons Llinares.
El Grup la va trobar totalment ensorrada i es va començar amb la feina de buidatge interior i es va anar reconstruint. "El que havia fallat era la paret exterior i per això es va començar a reforçar des de baix, amb moltes pedres, tretes de dins i de l'entorn". També es va arreglar l'entorn per protegir el terreny i han fet uns marges. "L'interior de la barraca és d'uns 4 x 4 metres i les portes fan 1,60 m d'altura", comenta Llinares. "Hi cabien unes quatre persones", afegeix Joan Roura, també membre del Grup.
El Grup de la Pedra Seca persevera en l'afany de restaurar construccions de pedra seca - queden cada dimarts- i està en contacte amb altres grups d'altres poblacions, com el liderat per Jordi Guillamot, a Sant Llorenç. Tots ells es mouen per un sincer amor a la natura, al patrimoni, a l'entorn, a la història, i treballen per a la preservació d'aquesta memòria tan important per Castellar d'una època (finals del segle XIX i principis del XX) en què la vinya era el motor de l'economia vallesana.
Comparteix
M'agrada
Comentaris
Identificar-me. Per escriure un comentari has d'identificar-te com a usuari de Lactual.cat
Registrar-me Si encara no ets usuari de Lactual.cat, registra't ara.
Més Actualitat
