Josep Lluís Badal revisita 'La Caputxeta', 'La Bella Dorment' i 'La flor romanial' amb el llibre 'Bosc, balena, boira'
L’escriptor i professor de l’INS Puig de la Creu Josep Lluís Badal de presenta Bosc, balena, boira, una novel·la que recupera tres mites clàssics (La Caputxeta, La Bella Dorment i La flor romanial) i els retorna la foscor, la violència i la sensualitat que sovint el temps i la moral dominant han esborrat.
“Sempre m’ha apassionat el món del folklore, de la narrativa oral, dels nuclis de sentit que ens expliquem des de fa 200.000 anys. Sempre havia pensat que formo part d’una cadena i que la vull continuar”, diu Badal.
El llibre es construeix a partir de tres faules interconnectades, que, segons Badal, “eren branques d’un mateix arbre”. Les figures femenines hi tenen un paper central: “Les dones del llibre són poderoses, sàvies, encarnen la natura i l’accepten, en contrast amb un sistema dominat pel poder i la destrucció”.
Sobre l’elecció d’aquests contes i no uns altres, l’autor admet que aquests l’interessaven especialment: “Desig, sexualitat, bondat, terror, empoderament, papers de gènere i de dominació, entrega, brutalitat i tendresa... ho tenen tot!”.
La idea de “la bèstia”, que és molt present al llibre, fuig de la simbologia tancada: “No vull que sigui una al·legoria. La Bèstia és moltes coses alhora: la por a la brutalitat, la possibilitat de llibertat, una masculinitat tendra, una feminitat resolutiva”.
Recuperar la part fosca dels contes no és, creu Badal, un caprici, sinó una necessitat: “Si només llegim el relat oficial, el que el poder econòmic o religiós ens imposa, ens lliguem les ales; la foscor no és negativa: és generadora, és alliberadora”.
La natura també apareix a la novel·la com un personatge essencial, integrat en la narració: “Som natura, i el que faci una fulla de falguera ara mateix m’afecta, com jo l’afecto amb la meva respiració. La literatura vol ser aquesta natura, no representar-la, sinó reencarnar-la”.
L’autor explica que no només l’han influït Kafka, Francis Bacon o Víctor Català, sinó tota una literatura poderosa, poètica i carnal que sacseja el lector i el porta més enllà d’ell mateix. Li interessa aquesta literatura “viva, feta de carn i nervi i faula antiga, mentre que la resta és un paquet donuts d'aquells petits del Mercadona”.
Badal creu avui dia la tradició oral segueix essent important, “la pena és que hem convertit l’art d’explicar en una mercaderia a TikTok o a Instagram, on no ens expliquem, sinó que ens expliquen. Però la narració oral és el cor de la humanitat”.
Amb un llenguatge poètic i simbòlic, Bosc, balena, boira es presenta com un llibre que no només revisita, sinó que fa reviure els contes que ens constitueixen. “No reivindico res, només m’agradaria que fóssim més conscients de com aquestes faules habiten en nosaltres”.
