La montadora del curt ‘Un vas per a l’Elio’, Gemma Alfós, familiars de l’ Elio i altres assistents al Festival de Lovere. || CEDIDA
La montadora del curt ‘Un vas per a l’Elio’, Gemma Alfós, familiars de l’ Elio i altres assistents al Festival de Lovere. || CEDIDA
08/10/2019
Premi per al documental ‘Un vas d’aigua per a l’Elio’

El projecte del cineasta castellarenc Pere Joan Ventura ha estat reconegut com a Millor curtmetratge documental al Festival Internacional de curts de Lovere

Marina Antúnez

Un vas d’aigua per a l’Elio, del cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, ha rebut el Premi al Millor curtmetratge documental al Festival Internacional de curts de Lovere. “Vam adaptar el curt per al festival, escurçant-lo als 15 minuts que es demanaven”, apunta Ventura. També es va actualitzar afegint, a la part final, “l’enterrament de les restes de l’Elio que es va fer al cementiri del seu poble, Lovere”.

L’objectiu de l’equip que ha treballat en el projecte documental, a més de la satisfacció de rebre el reconeixement, “era que els ciutadans de Lovere coneguessin una mica la història de l’Elio, que era pràcticament desconeguda”. De fet, Pere Joan Ventura encara segueix treballant en el projecte perquè el que és cara un curtmetratge, “gairebé és un ‘teaser’” pugui esdevenenir un documental de més d’una hora.

La cinta premiada és molt similar a la que es va presentar a la Mostra de Cinema de Castellar el BRAM! “però ara s’ha fet més dinàmic i s’ha afegit l’arribada de les restes”. Hi ha, per tant, imatges molt recents, ja que les restes van tornar aquest estiu.

A la cerimònia fúnebre hi van assistir l’alcalde de Lovere i l’alcalde i un regidor de l’Ajuntament de Castellar. “La televisió de la zona, i els mitjans escrits, se’n van fer ressò”.

Tot i que Ventura afirma tenen material interessant, hi ha una enorme diferència entre Castellar i Loveres, ja que allà h iva haver molta lluita partisana contra Mussolini i l’ocupació nazi, i per tant, els partisans són uns herois. “Tenen molt material gràfic i, en canvi, aquí és un desert, hi ha 10 anys que no hi ha història”, afegeix Ventura. Aquesta és una de les dificultats afegides a l’hora de treballar en el documental. “De l’any 1949 no hi ha ni una veu mínimament autoritzada i amb perspectiva democtràtica que pugui parlar de què va passar”.  En aquest sentit, afegeix Ventura, "el franquisme és una capa tremenda per a tota la població en general".

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris