L’última Diada abans de les municipals

L'Onze de Setembre és, sempre, memòria i ambició alhora. Aquest 2026 ho és encara més: es fan cent anys dels fets de Prats de Molló, quan Macià i un grup de catalans es van alçar contra la tirania. No van guanyar aquell dia, però aquella determinació va generar un capital polític que, pocs anys després, seria clau per recuperar les institucions del país. La lliçó no és la derrota, és la tossuderia.
Aquesta mateixa tossuderia és la que ha de guiar-nos avui, perquè l’independentisme no ha nascut per resistir eternament: ha nascut per guanyar. I per guanyar calen més persones, majories àmplies, un país fort, amb serveis públics de qualitat i una economia basada en treball digne –no en salaris baixos, precarietat o turisme de baix valor afegit–, un territori cosit i no desequilibrat, i més capacitat de decisió en finançament, infraestructures i drets laborals. Un país amb una identitat oberta, que suma i no exclou.
És precisament aquesta idea d’un país obert la que hem de tenir més present aquest 11 de setembre, perquè és l’últim abans de les municipals de 2027. A molts pobles i ciutats de Catalunya veurem aparèixer candidatures que es diran independentistes i que, en realitat, aplegaran votants d’extrema dreta i sectors racistes del país, gent que es posa l’estelada a la solapa el mateix dia que reparteix discursos d’exclusió. No ens enganyem: no n’hi ha prou de dir-se independentista. ERC és l’únic partit independentista amb caràcter republicà, i això no és un matís, és tota la diferència: polítiques socials que no deixen ningú enrere, un projecte nacional que suma i no exclou.
Amb aquest esperit celebrarem l’acte de Castellar, l’11 de setembre a les 10 h a Cal Targa, al carrer de les Roques. Aprofitant que el president Companys hi va estiuejar, cada any ens hi trobem per mantenir viva la seva memòria: la d’un president elegit democràticament i afusellat pels que es van sublevar derrocant un govern democràtic.
Perquè aquest acte no és un parèntesi abans de tornar a la feina municipal, sinó l’obertura de l’últim curs polític abans de les eleccions municipals de maig. Des del 2007, el PSC –o Som Castellar, segons quan els convé una etiqueta o l’altra– governa Castellar amb majoria. Vint anys és molt de temps: prou per fer-se imprescindibles, o per acomodar-se en el càrrec i confondre l’una cosa amb l’altra. A ERC no ens conformem a voler acabar amb aquesta majoria: volem governar Castellar. Ho intentarem amb el mateix esperit que Macià fa cent anys: sense resignació.
Visca Catalunya lliure i republicana!

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara