Tancar la repressió, tornar a la política

Aquest dimarts coneixíem una notícia que pot marcar un punt d’inflexió després de nou anys de repressió: el Tribunal Constitucional espanyol ha avalat l’amnistia en el cas de Dolors Bassa i obre la porta a aplicar-la a la resta de persones encausades pel procés. Avui dimecres, mentre escric aquest article, el Tribunal Suprem ja ha rebut la sentència, però encara no s’ha pronunciat i ha optat per allargar els terminis abans de prendre una decisió.
Més enllà d’aquesta nova demora, el més important és que, ara sí, sembla que s’acosta el final del malson judicial que han patit durant anys centenars de persones.
Han estat nou anys molt llargs. Nou anys de presó i exili, de judicis i sentències, de vulneració dels drets democràtics i electorals. Nou anys de carrers plens, de CDR organitzant-se als barris, de llaços grocs, marxes, concentracions i nits de “Joan Bonanit”. Nou anys en què moltes persones han pagat un preu molt alt per defensar unes idees polítiques. I potser el més greu és que hem acabat normalitzant la repressió.
Durant massa anys s’ha intentat resoldre als tribunals allò que només es pot resoldre políticament. Primer ho va fer el PP i després el Partit Socialista, fins que els equilibris parlamentaris a Madrid i les decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han fet possible tornar a la política un conflicte que mai n’hauria d’haver sortit.
Per això, el president d’ERC, Oriol Junqueras, defensa que l’amnistia permet tancar una part de la repressió, però no resol el conflicte polític, i reclama a Salvador Illa i a Pedro Sánchez que abordin la qüestió de fons: el dret a decidir de Catalunya.
I és precisament aquí on no podem perdre de vista d’on venim.
Aquests dies, mentre el país torna a patir la paràlisi del transport públic i d’altres infraestructures bàsiques, convé recordar que aquesta reivindicació ve de molt lluny. Ja fa gairebé vint anys, l’1 de desembre del 2007, reclamàvem: “Som una nació i diem prou. Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures”. Vint anys després, Rodalies, la Sagrera, el corredor del Mediterrani o la xarxa elèctrica continuen recordant-nos que molts d’aquells problemes encara no s’han resolt.
Tancar la via judicial és important, però no pot ser el punt final. És necessari recuperar la iniciativa política, deixar enrere les pors i tornar a posar damunt la taula allò que continua pendent. L’amnistia pot posar punt final a una etapa de repressió, però no resol el conflicte polític.
Ara toca tornar a fer política i avançar amb la determinació que ens va fer imparables l’1 d’octubre del 2017.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara