“Una bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir resultats diferents. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”(Albert Einstein). En l’espera de la publicació del Pla de Reactivació Socioeconòmica ha provat en el ple de maig i llegint les opinions i aportacions del diferents grups polítics de la vila, tots proposen les mateixes receptes per encarrilar la crisi de la Covid-19, que no deixen de ser les mateixes de les fetes servir per a la crisi del 2008. La pandèmia ha aflorat que la venda per internet, els encàrrecs per telèfon, demanar hora per ser atès, que et portin les coses a casa... és a dir, l’atenció personalitzada, és un camí per explorar; també que el petit comerç, l’autònom i el petit empresari, com a la crisi del 2008, han patit, pateixen i patiran i són els més forts els que poden encarar les crisis... res de nou sota el sol. Què interessa més un botiguer, autònom o empresari: una ajuda puntual d’un cert import o assegurar un client? Crec que la resposta està clara. Les velles receptes per pal·liar aquest patiment no serveixen o no serveixen per a tots igual, cal aprendre dels més forts; el camí és sumar i anar pensant que la unió és la força necessària. Fomentar el cooperativisme entre botiguers, professionals, la pagesia local, entre les residències d’avis per oferir millors serveis, fer de la Fundació una verdadera residència pública i de més qualitat; potenciar, molt més la compra local; apostar per la qualitat i el servei..., cal trencar amb l’individualisme que ens domina i ens fa dèbils... camí sense dificultats però l’únic per sortir-se’n, cal aprendre del projecte d’habitatge de Can Carné. On és la fira d’artesania?, perquè vivim tant d’esquena al Ripoll?, cal construir un verdader projecte de poble amb participació real del poble, no com en els pressupostos participatius, en què el guanyador no participa en la gestió i seguiment del seu projecte. Recomano llegir el reglament, sobretot la introducció i l’article 2. Aquí és on entren els polítics i l’ajuntament, no per fer la feina que els ciutadans poden fer, però sí per facilitar-la amb els recursos públics que es tenen. Ara això requereix valentia política, ser agosarats, arriscar-se, maldecaps i res de populismes... i potser perdre unes eleccions.
