A la presó d’un castell abandonat
una persona encadenada
i fora, just al costat
jeia un drac amb mala bava.
Però una polseguera al horitzó
s’acostava sense por,
una figura de metall,
un genet i el seu cavall.
Al arribar, el drac dormia,
i aprofitant l’avinentesa
va caminar amb destresa
mentre el cel s’enfosquia.
El sigil·lós heroi de fina figura
aconseguia obrir la presó,
i un soldat en mala postura
va trobar-se en un racó.
Al sortir, despertar el drac
que els va empaità amb foc,
i ràpids com un turac
van trobar un bon lloc.
I amb aquesta estratègia nova
accediren a una cova,
una gruta amagada
on el drac no passava,
L’heroi, despendre el casc de l’armadura
descobrint una llarga cabellera,
el soldat s’agafà la vestidura,
era una dona pèl-roja, valenta i aventurera.
Es van enamorar a l’instant
i al poc temps es van casar,
ell li regalar una rosa cantant
i ella el va abraonar.
D’aquesta unió tan evident
va néixer un nen fort i corpulent,
de gran va acabar amb un drac furiós,
i el van fer sant,
sant Jordi el victoriós.
