686  Migrants_1440x961
Migrants Joan Mundet
23/12/2022 Opinió
Una oportunitat per reforçar una societat d’acollida
Núria Jané Castellà, Presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles i membre del Consell de Cooperació i Solidaritat de Castellar del Vallès

Els dies internacionals i els dies mundials són dates reconegudes internacionalment per celebrar o commemorar un fet assenyalat o per lluitar per les reivindicacions de la societat civil. Ens ajuden, doncs, a recordar qüestions d’interès general i a interpel·lar-nos per abordar problemes mundials. N’hi ha uns quants d’aquests dies internacionals que han estat proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides, normalment els que tenen a veure amb els drets humans o els que afecten el planeta. I el que destaquem en aquest escrit n’és un que cada cop pren més importància: 18 de desembre, Dia Internacional de les Persones Migrants. L’ONU el proclama el 4 de desembre de l’any 2000, precisament pel fort increment de les migracions arreu del món i pels problemes que van sorgint amb aquests moviments pel que fa als drets d’aquestes persones.


El dret a migrar està recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans. L’article 13 diu: 1) Tota persona té dret a circular lliurament i a triar la seva residència dins de les fronteres de cada estat. 2) Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc del propi, i a retornar-hi. Així, doncs, migrar és tot un dret, i tots els estats que van signar la declaració universal estan obligats a respectar-lo. Les persones poden migrar empeses per desastres o sequeres extremes produïdes pel canvi climàtic, per pobresa extrema, desigualtats econòmiques o manca d’oportunitats i conflictes, entre d’altres. En aquestes dècades de fortes migracions el flux sempre és des del sud global empobrit al nord global enriquit. Enriquit per l’explotació dels recursos del sud, diguem-ho sense embuts. L’any 2020 el nombre de migrants internacionals va arribar als 28 milions, xifra que va creixent i que correspon al 3,6% de la població mundial. Davant d’aquests moviments migratoris la reacció del nord és aixecar murs i posar fre a aquests moviments vulnerant els drets humans. A la frontera sud espanyola, al canal de Sicília, a la frontera greco-turca...


El repte que tenim com a ciutadans és treballar per millorar les lleis internacionals de migració i garantir la protecció dels drets humans i la salut de les persones migrades. I en l’àmbit local és fonamental establir una col·laboració entre l’administració, el teixit d’entitats i la ciutadania per aconseguir una societat rica, diversa i que gaudeixi dels drets fonamentals. A Castellar, on, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, hi vivia un 4,71% de persones provinents d’altres països a principis del 2021, l’administració és clau per aplicar polítiques que garanteixin a les persones migrades el dret a viure amb dignitat. És un bon percentatge perquè també les entitats i la ciutadania promoguin el debat polític i segueixin treballant per la no-discriminació i la protecció dels drets humans fonamentals d’unes persones que poden arribar a ser castellarencs de ple dret.Treballant plegats (administració, entitats i ciutadania) podrem garantir a les persones migrades la igualtat de tracte i la vida digna que es mereixen.
 

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara
Comparteix
M'agrada
Comentaris