Penso que parlem poc del servei públic de la policia local de Castellar i em comprometo a fer-ho més sovint: un servei essencial de vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana i dels quals només se’n parla quan protagonitzen un fet extraordinari, sigui bo, discutible o dolent. Però la resta de dies i moments són allà, vetllant per la seguretat i perquè la rutina no es trenqui.
Diria que cap altre servei municipal encarna com ells la representació del poder. De fet, cap altre servei té uniforme de gala i acompanya el poder polític en els grans moments del mandat: la presa de possessió de l’alcalde, les recepcions... el cos de la policia local també té un paper simbòlic que no es pot obviar.
Hi ha diversos indicadors de la policia local de Castellar que ens preocupen i dels quals anirem parlant i fent propostes de millora quan sigui pertinent, però n’hi ha un que cal destacar i, sobretot, cal corregir: només un 15% del servei de policia són dones, i no n’hi ha cap ocupant llocs de comandament. No és una qüestió de vocacions, sinó de barreres d’accés i, per tant, de voluntat política de predicar amb l’exemple i facilitar l’accés de les dones més ben preparades al servei de la policia local i als llocs de comandament. No és cap secret que plantilles equilibrades pel que fa a gènere contribueixen a millorar els resultats globals i modernitzar qualsevol servei, també del de policia.
Hi ha molts exemples arreu de com aplicar mesures de discriminació positiva: des de quin tipus de proves físiques –no tot és força bruta en aquest món– alçades mínimes o proves de talent. Castellar arrossega de fa temps uns quants problemes amb la plantilla local que demanen incorporació de nous agents. Com molt bé han denunciat les meves companyes regidores en roda de premsa, no prendre decisions, o fer veure que no es prenen decisions polítiques és prendre una decisió que fa massa anys que dura arreu del món: deixar les dones fora dels espais de poder.
I això ja no es pot tolerar.
