Basant-se en una tecnologia coneguda com a blockchain, l’any 2009 va néixer el Bitcoin gràcies a Satoshi Nakamoto. Encara no se sap si es tracta d’una persona física o un grup del qual es desconeix la identitat real. Aquesta va ser la primera criptomoneda i la que més valor ha aconseguit fins ara, però es mou dins d’una volatilitat que tant ha fet guanyar molts diners a algunes persones com perdre també molts a d’altres en fer trading. Tot i rebre el qualificatiu de criptomonedes no són de cap manera monedes de curs legal, ja que no han estat emeses per cap autoritat monetària. Els seus defensors emfatitzen aquesta característica adduint que les fa lliures, descentralitzades i transparents a la fiscalitat dels estats. El seu valor és totalment fictici i no té al darrere cap element que el sostingui, com passa amb les monedes emeses pels bancs centrals dels diferents països. L’anomenat blockchain o cadena de blocs és una tecnologia basada en criptografia de clau asimètrica (clau pública i clau privada) i funcions hash (SHA-256 en el cas del Bitcoin). Això permet autentificar les cadenes de blocs de forma biunívoca i assignar-les a una entitat que en posseeix la clau privada d’accés. M’abstindré d’entrar en més detalls tècnics. Aquesta tecnologia té moltes altres utilitats, com podrien ser registres de la propietat (el Japó ja ha iniciat un projecte en aquest sentit), identitat digital, signatura de contractes no presencial, gestió d’autories, seguretat social, etc. Una característica molt important d’aquestes cadenes de blocs és que no resideixen a cap ordinador en concret: es troben distribuïdes entre tots els ordinadors que les gestionen. Això fa que el sistema estigui molt protegit contra els atacs externs.
En el cas de les criptomonedes, aquestes cadenes de blocs poden canviar de propietari. Per exemple: en Pau ha venut 10 bitcoins a en Joan. Les cadenes de blocs que identifiquen aquests 10 bitcoins s’hauran de rebaixar del moneder d’en Pau i assignar-les al d’en Joan. Aquí intervé un concepte que s’anomena mineria i que pot ser el punt feble d’aquests valors digitals. Existeixen uns ordinadors dedicats a validar totes aquestes transaccions, computadores que són privades i que poden reportar un benefici a qui les posseeix. Això ha fet reeixir un negoci en forma de granges de mineria, en les quals hi ha un gran nombre d’ordinadors (bàsicament targetes gràfiques potents) que estan treballant ininterrompudament per validar aquestes operacions. Això fa que es produeixi una despesa molt gran d’energia elèctrica per mantenir aquestes estructures, raó per la qual alguns països han començat a prohibir la mineria, com ara la Xina i recentment Suècia. L’Autoritat de Supervisió Financera i l’Agència de Protecció Ambiental de Suècia demanaven en una carta que Europa prohibís aquesta activitat com a mesura “estrictament necessària” per complir amb l’Acord de París. Deien: “Entre l’abril i l’agost del 2021, el consum d’electricitat per a la mineria de bitcoin en el país va augmentar molt, i ara arriba a 1 TW/h a l’any. Això equival a l’electricitat de 200.000 habitatges suecs”. Això està provocant que els miners migrin cap a països que no són tan sensibles amb aquestes qüestions i amb unes tarifes elèctriques més barates.
Però quin és el principi que atorga tant de valor a aquestes falses monedes? Simplement el seu nombre limitat i l’especulació, amb unes bones dosis d’ignorància i cobdícia. És el valor que li donen aquells que estan disposats a pagar-lo sense cap garantia de retorn. Darrerament es va enfonsar Terra Luna i els posseïdors van perdre tot el que havien invertit en aquesta criptomoneda. El seu esfondrament va ser precisament la manca de confiança en el seu valor. Per posar un exemple, imagineu que un de nosaltres crea 1.000 targetes de cartró numerades, amb un segell que no es pugui copiar i una signatura que les faci úniques. Aquestes targetes les ven per 1 euro cadascuna i es comença a córrer la veu d’un possible augment del seu valor, fet que les farà cobejades i, a causa de la demanda, el seu valor augmentarà realment. Una cosa similar són les criptomonedes, amb la diferència que les targetes tenen el valor del cartró amb el qual estan confeccionades, cosa que no passa amb les monedes virtuals.
I també en tenim una, de catalana: el CROAT. Amb un valor de 0,000868 euros el dia u de juny del 2022.
