Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
La irrupció de la intel·ligència artificial ha suposat una de les transformacions més profundes que el món de l’art ha viscut en les darreres dècades. No és la primera vegada que la producció artística es veu amenaçada amb l’aparició de la fotografia; durant el segle XIX, molts van assegurar que la pintura havia perdut la seva raó de ser ja que si la màquina copiava la realitat millor que la mà, per què pintar? Amb Marcel Duchamp l’any 1917 i el seu famós urinari presentat com a obra d’art es va dir que l’art havia estat reduït a l’absurd. Fins i tot als anys seixanta l’art conceptual i el minimalisme van fer exclamar que l’objecte artístic havia mort, substituït per la idea. L’objecte, tanmateix, avui en dia continua exposant-se.
Com gestionem aquestes eines que són capaces de generar imatges, música, text o vídeo a partir d’una simple instrucció ens ha fet qüestionar idees que semblaven inamovibles: què és crear? Qui és “artista” i quin valor té el procés respecte al resultat?
Per a molts creadors, la IA s’ha convertit en una eina més del seu repertori, com ho van ser en el seu moment la fotografia, el disseny digital o les tauletes gràfiques. Permet explorar idees amb una velocitat inèdita; esborranys, provar composicions, experimentar amb estils i colors abans de posar-se a treballar. Artistes que abans necessitaven setmanes per visualitzar un concepte, ara el generen en minuts. En aquest sentit, la IA funciona com a col·laboradora creativa, un company amb el qual dialogar i que desestabilitza totalment el que ara coneixem, obrint camins que la mà sola potser no hauria trobat.
Tanmateix, aquesta revolució té un cost molt real per a la comunitat artística. La primera repercussió és econòmica: per exemple encàrrecs d’il·lustració, disseny, storyboard o fotografia publicitària que abans sustentaven professionals ara es resolen ràpidament amb imatges generades en poc temps i a un cost gairebé nul, ja que qualsevol persona és capaç de generar-los. Això agreuja la precarietat del sector, especialment per als artistes emergents, que veuen tancada la porta d’entrada que oferien els encàrrecs. Per altra banda, tots els cartells semblen iguals, sense importar si és una venda de gelats, una escola de ball o una convocatòria Blocus a Barcelona... hem perdut l’impacte i l’originalitat, en un món que tendeix cada vegada més a homogeneïtzar-se. On queden l’ètica i la legalitat? Els models generatius s’han entrenat amb milions d’obres extretes d’internet, moltes protegides per drets d’autor, sense consentiment ni compensació per als seus autors. L’artista es troba així en la paradoxa que la seva pròpia obra ha estat absorbida pel sistema. El seu art pot acabar generant imatges que competeixen directament amb ell a premis de disseny de cartells. D’aquí neixen les demandes col·lectives, les campanyes de protesta i moviments com el refús d’exposar en certes condicions o les plataformes que exigeixen etiquetar l’art generat per IA.
Més enllà de l’economia, la IA ha obert un debat filosòfic: si una màquina pot produir una imatge bella en segons, on radica el valor de l’art? Molts artistes i teòrics responen que el valor no és només l’objecte final, sinó el procés. La intenció, l’experiència viscuda, l’error, el gest, la necessitat d’expressar alguna cosa. Des d’aquesta perspectiva, la imatge generada per IA pot ser espectacular, però li manca origen. Altres veus, en canvi, defensen que tota eina és àmpliament tecnològica (del pinzell a la càmera) i que l’artista d’IA és, també, un comissari o un policia de decisions estètiques.
La IA està reorganitzant la producció artística a tots els nivells; com es treballa, per a qui, a quin preu i sota quines normes. Igual que acceptem que hi ha professions que requereixen formació específica, no passa el mateix amb les de creacions artístiques i acceptem que la imatge corporativa d’una empresa, per exemple, la pugui fer qualsevol amb el seu ordinador i unes ordres bàsiques, donant per vàlides qualsevol de les seves creacions. Probablement, el futur no serà ni la substitució del creador, ni tampoc la seva ignorància tecnològica, sinó un equilibri tensionat entre les dues parts; artistes que integren la IA (com a eina i no com a producció final), mercats que distingeixen l’obra humana com a valor afegit, marcs legals que, a poc a poc, defineixen què es pot fer amb l’obra dels altres, una IA que continuarà nodrint-se de les creacions alienes (sense cap consentiment) i artistes que encara viuran al marge de tot plegat. Enmig de tot això, una cosa sembla clara: la pregunta ja no és si la IA canviarà l’art, sinó com decidirem nosaltres, els humans, que ho faci.
Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.