Ja estem en el 2019, han estat uns dies en què els bons desitjos pel nou any s’han repartit per arreu, no seré menys, i us desitjo a tots i totes que els vostres somnis, objectius, projectes, il·lusions… es compleixin, i sobretot sobretot que sigueu molt feliços.
Aquests dies de ben segur ens hem assegut al voltant d’una taula guarnida de la millor companyia, família, amics, amigues… de fet no cal res més, estar envoltats de la bona gent que estimem, d’aquella gent que ens acompanya en el dia a dia, i que d’una manera o altra sempre tindrem al costat.
És aquí quan em venen al cap els nostres presos i preses polítiques, exiliats/es i les seves famílies, amics, amigues… un any més no podran guarnir la taula amb la seva companyia i això m’entristeix. No podran compartir els seus desitjos i il·lusions.
És molt trist que estiguin empresonats/es, exiliats/es, per haver defensat d’una manera democràtica i pacifica (les urnes no són pas “armas de destrucción masiva”), el dret a decidir el nostre futur com a país, tant els del Si com els del No. Ells i elles van complir un mandat del poble, volíem parlar, volíem votar i ho vam fer, ho vam aconseguir entre tots i totes. I aquí és quan em sento responsable alhora que còmplice, és per això que una part de mi se sent empresonada, un pensament que també ha envoltat la meva taula guarnida, un pensament que em dóna força per seguir lluitant fins a aconseguir la seva llibertat, que també serà la nostra.
Mirem el 2019 amb colors de llibertat i deixem enrere la mirada en blanc i negre que té instaurat l’Estat Espanyol, una mirada amb música de NO-DO, una mirada repressiva i autoritària.
Amb treball, il·lusió, esforç i perseverança tot ho podem aconseguir.
Feliç i lliure 2019. Salut i amor.
#llibertatpresosipresespolitiques
