Ja no ens trobarem al Blume, Carles. Ni al Dani Pedrosa. Ni als pavellons de la comarca. Ni a les pistes de bitlles. Ni a les d’atletisme. Ni al Joan Cortiella. Ni ens atendràs tan bé quan necessitem unes vambes de futbol sala. Ni t’avançarem corrent els diumenges pujant cap a Catafau o cap al Puig de la Creu. Ni brindarem al carrer del Retir els dies de festa. Ni ens pararem al carrer a comentar la jugada.
Però hi seràs. Seràs present a cada racó on has deixat empremta.
Divendres passat ens va trasbalsar la mort del Carles, la mort del Franch. I encara ara ens envaeix una sensació d’incredulitat i de tristor.
El Carles, un veí estimadíssim, dels que aporten qualitat i valors a la comunitat sense fer soroll, sense pretendre rellevància.
Entre molts altres àmbits, el Carles ha estat referent de l’esport formatiu a Castellar. El futbol sala escolar de la darrera dècada porta el segell del seu projecte compartit amb el seu equip, amb el Carles i el Raül. “Mou-te a l’Escola” ha educat i format centenars de nous i noves esportistes cada curs, i més que en vindran.
Ens calen molts Carles, molts Franchs, per seguir progressant.
L’Anna, el Roc, el Jan i la Mar mantindran la inspiració del seu marit, del seu pare, per sempre. I el Carles pare, els germans Òscar i Marc. I tota la família Franch, Miras i Piñol. I tots els que l’hem sentit de la família.
Quin orgull i quina alegria haver compartit aquests anys amb tu, Carles.
Ens deixes massa jove, però deixes un llegat immens i preciós.
Honorarem el teu exemple i tindrem cura dels teus.
*Tinent d’alcalde
