Parlis la llengua que parlis, no t’omplis la boca dient que estimes la teva llengua si no t’esforces a parlar-la i escriure-la amb la millor correcció possible. Estimar implica atenció i dedicació, en qualsevol cas, i molta.
Crec que qui estima una llengua sense altres interessos que cuidar-la perquè tingui una sana pervivència, acaba estimant-les totes. És el que passa, perquè sap que les llengües són el mitjà clau d’expressió i transmissió d’una herència cultural.
Ara bé, si el català és la teva o l’has feta teva i l’uses generalment per comunicar-te, li has de dedicar més atenció, evitant castellanismes, anglicismes de moda, innecessaris i esnobs, que no tothom entén, així com altres mots forans, i procurant escriure els teus missatges i textos amb la millor correcció possible. Així sí que ajudes els del teu cercle a millorar-la, demostrant que l’estimes i respectes.
I no cal violentar els qui tenen dificultats per entrendre-la o parlar-la si disposes d’una segona llengua amb què et pots comunicar fàcilment. Ni cal pagar quotes de suport, ni extres, a plataformes que diuen defensar la llengua però que usen bona part de les teves aportacions per a interessos polítics partidistes que condueixen poc o molt a fanatismes i feixismes. Ho vaig descobrir tard, quan s’estava preparant la bombolla independentista, i em vaig donar de baixa. És vergonyós que, utilitzant l’esquer de les emocions, enredin la gent de bona fe. Si estimes la teva llengua, la que sigui, parla-la i escriu-la amb respecte.
Conservaràs i transmetràs millor la cultura.
No costa diners, només amor expressat en temps d’atenció.
