Ja fa temps que a la política s’ha començat a estendre una pràctica preocupant, com si es tractés d’un virus. En l’època de la postveritat, quan les fake news i els comentaris més hiperventilats són els que més ressonen, dir mentides surt molt barat. L’hemeroteca no té, ara per ara, un valor massa elevat. En política, quasi tothom acostuma a posar els peus a la galleda tard o d’hora i el discurs del “tu més” ens atabala, ens carrega de tantes mentides que ja és molt complicat saber a qui fer cas. Un dels exemples més flamants el tenim als Estats Units. El milionari president nord-americà ens sorprèn cada dia amb les barbaritats més extravagants que hom podria esperar d’un polític. I valgui la pena dir que les seves justificacions falten més a la veritat que la pubàlgia del jugador de futbol. I és que la seva llengua viperina ha pronunciat fal•làcies tals com “el concepte de canvi climàtic el van crear els xinesos per tal de convertir en no competitiva la manufactura dels EEUU” o “per tal de sortir reelegit, Barack Obama començarà una guerra amb l’Iran”. Sorprenent, eh?
Un cas més proper el tenim en el polític i tuitaire professional Gabriel Rufián. És famós el seu comentari que deia: “En 18 mesos deixaré el meu escó per tornar a la República catalana”. És probable que el canvi d’estratègia d’ERC els últims anys estigui fundat en un full de ruta alternatiu, però també és cert que la falta de franquesa és preocupant.
Però, tot i que podria semblar que això només passa a les grans esferes de la política, la realitat és que no cal anar massa lluny per trobar exemples de postveritat. En tenim aquí mateix. I és que no ens podem oblidar que el nostre estimat alcalde va estripar el carnet socialista el novembre del 2017 pel desacord amb la direcció del PSC respecte del 155. Bé, no el va estripar del tot, el va amagar al calaix per recuperar-lo per les eleccions. No cal dir que això l’ha portat a tombar la moció en contra de la sentencia del Tribunal Suprem i els presos polítics. La vida dona moltes voltes...
I és que si no ens agrada, podem titllar el mitjà de fake news, fer bloc o, simplement, menystenir el que es digui. Total, se’ns diuen tantes coses que no totes poden ser certes.
