Aquesta setmana, una nova oportunitat per a l’oficialitat del català a la Unió Europea ens ha tornat a omplir d’esperança. Des d’ERC, sempre hem defensat que el català ha de tenir el mateix estatus que qualsevol altra llengua europea, és una llengua que parlen més de deu milions de persones i reconeguda per la Constitució espanyola com a llengua pròpia a Catalunya.
Però, com podem reclamar aquest reconeixement internacional quan aquí, a casa, el català és ignorat pels principals altaveus socials i mediàtics del país?
El cas dels esports és paradigmàtic. És inconcebible que entitats com el Futbol Club Barcelona, que històricament han estat emblemes del país, tinguin avui una presència tan minsa del català. Jugadors que passen anys al club sense parlar una sola paraula en la nostra llengua, rodes de premsa en què el castellà i l’anglès són hegemònics, comunicats institucionals que obliden el català.
El Barça, diuen, és molt més que un club. I precisament per això té una responsabilitat que ara mateix està esquivant. No es pot entendre que el club més influent del país no lideri, amb convicció i recursos, la normalització del català. Si el Barça no parla català, què podem esperar de la resta d’estructures esportives?
La situació no millora quan posem el focus en altres equips de primera divisió, federacions o fins i tot esdeveniments esportius massius. El català és, en molts casos, una anècdota, una cortesia formal, de vegades una absència total. I, mentre passa això, estem demanant a Brussel·les l’oficialitat del català. És contradictori.
Veiem com l’esport mou passions, educa infants i crea referents. Però aquests referents no utilitzen la nostra llengua. No és una qüestió menor. Si volem garantir el futur del català, cal que estigui present als espais on es genera identitat, emoció i comunitat.
I l’esport és, sens dubte, un d’aquests espais clau.
Cal un compromís ferm i estratègies reals per situar el català al centre de la vida pública. I això comença per exigir als grans clubs que estimin i defensin el país també a través de la nostra llengua.
El català pot ser oficial a Europa. Però, si no és viu als estadis, als vestidors i a les rodes de premsa, es convertirà en una llengua de despatxos.
