Pere Macias ho ha dit amb claredat aquests dies: la gestió de Rodalies és més eficient quan es fa des de la proximitat, amb coneixement del territori i responsabilitat davant les persones que l’utilitzen. Els problemes recurrents del servei ho confirmen i tornen a posar sobre la taula una realitat incòmoda: sense decisions polítiques clares, el transport públic continua fallant.
Castellar del Vallès no disposa d’estació de tren. Tot i això, molts veïns i veïnes utilitzem Rodalies després de desplaçar-nos a Sabadell o a altres municipis. Per tant, Rodalies també ens afecta.
És en aquest context cal recordar què va passar al Ple municipal d’octubre de 2022:
ERC I CUP vam defensar una moció per exigir inversions pendents i millores al sistema de Rodalies, així com el traspàs complet del servei a la Generalitat amb els recursos necessaris per garantir-ne una gestió eficient, en l’últim moment, s’hi va sumar Junts. No era una moció simbòlica. Posava sobre la taula una realitat coneguda: dècades de desinversió, plans reiteradament incomplerts, manca de manteniment de la infraestructura i un servei que no respon a les necessitats de qui l’utilitzem, ni en fiabilitat ni en qualitat.
La moció no es va aprovar. Els dotze regidors del PSC de Castellar del moment hi van votar en contra. Entre aquells vots hi havia el de qui avui és l’alcaldessa del municipi, i vuit d’aquells regidors també formen part del govern actual. A més, aquella votació es va produir amb un govern socialista a l’Estat, amb qui El PSC de Castellar no sap alinear esforços.
Aquesta dilluns, Pere Macias ha tornat a recordar que la gestió de Rodalies és més eficient quan es fa des de la proximitat, quan les decisions es prenen amb coneixement del territori i amb responsabilitat directa davant les persones que el fem servir cada dia. Els fets recents reforcen aquest plantejament.
La nostra posició no ha variat. Vam defensar el traspàs de Rodalies el 2022, el continuem defensant avui i ho seguirem fent.
En els darrers dies, hem sentit dolor i ràbia davant les tragèdies d’Adamuz i Gelida. Davant d’aquests fets, el respecte i el condol són imprescindibles.
L’article publicat la setmana passada per l’alcaldessa apel·lava a la unió davant el dolor compartit. Jo la convido a una reflexió més profunda. La unió també es construeix quan cal prendre decisions polítiques rellevants, quan cal sumar forces i fer palanca davant altres administracions per defensar els interessos de les persones.
Si aquesta unitat s’hagués produït fa tres anys, quan els grups de l’oposició demanàvem exigit conjuntament a l’Estat que complís amb les inversions pendents, potser avui aquest article no seria necessari. Potser avui no caldria tornar a recordar vots, mocions i oportunitats perdudes. Potser no caldria lamentar-nos.
