Deixeu-me començar desitjant-vos un saludable, pròsper i feliç any nou 2021. Aquest és un any que comença ple de reptes; com a societat i com a municipi.
Com a societat, ens enfrontem al repte d’aturar la sagnia de vides que estem perdent contra la pandèmia, dia a dia; familiars, amics i coneguts que planten cara contra el virus i que massa sovint no aconsegueixen superar la malaltia. Cal que la contundent política del president Torra, dissenyada seguint estrictament els principals criteris de les comunitats mèdica i científica per tal de salvar un màxim de vides, no s’acabi amb la presidència del president Torra. Una política recurrentment coartada per un govern de l’Estat i un ministre Illa que han anat sempre dues setmanes tard. La de Quim Torra va ser una presidència que, de forma totalment irresponsable, va veure’s acabada per ordre d’un poder judicial espanyol (que tothom sap “de qui depèn”) i amb el consentiment d’un Parlament i un president del Parlament, Roger Torrent, acovardits.
No totes les forces independentistes han estat disposades a defensar les institucions catalanes quan ha tocat aquesta legislatura passada. La política catalana ha d’entendre que la clau perquè s’aturi la repressió no rau en acotar el cap, sinó en romandre units, ferms i amb una estratègia enfront l’objectiu d’alliberar-nos. Aquesta mateixa repressió contra l’independentisme va portar l’Estat, com va reconèixer l’exministre espanyol Fernández Díaz al seu dia, a intentar “destrossar” el nostre sistema sanitari. Ho van fer exprimint les autonomies en la crisi perquè haguessin de retallar, i els seus governs empassar-se el gripau dissenyat per Madrid, mentre ministeris com el de defensa sovint veien ampliat el seu pressupost per armament o submarins que al final resulta que ni floten. Avui en patim les conseqüències. Demà hem de fer memòria per no permetre que mai més cap govern espanyol pugui posar en perill la vida de persones per la seva obstinació en acabar amb el nostre anhel de llibertat.
Vistes les mancances del sistema en els darrers temps, per sobre de tot cal que fem autocrítica i portem a terme una reflexió profunda sobre quin model de societat volem. El nostre estat del benestar ha suspès en diversos fronts, malgrat l’enorme esforç: morts en massa a residències de gent gran; els serveis sanitaris han vorejat el col·lapse en diversos moments; pimes i autònoms s’han vist fortament amenaçats; el sector social s’ha vist portat al límit; molta gent gran s’ha trobat sola i sense una assistència suficient, confinats a casa seva... cal que afrontem aquests reptes amb fermesa i de manera estratègica. Ara és el moment.
Com a municipi, ens enfrontem a reptes estructurals i conjunturals. Els reptes estructurals inclouen un model de neteja i manteniment de la via pública disfuncional que massa sovint s’activa a cop de missatge de veïns al mur de Facebook del Sr. alcalde; la situació que s’està patint en relació al cos de policia local (la manca d’efectius i patrulles, sobretot); la manca d’habitatge públic per a col·lectius vulnerables; les ocupacions d’habitatges particulars per part de màfies organitzades; la manca d’aparcament al centre i la resposta insuficient de l’equip de govern; l’oferta pobra de transport públic (intraurbà) dins del poble i la situació de desprotecció de molts dels nostres comerços de proximitat. Els reptes conjunturals inclouen, d’entre altres, la demanda arran de la crisi de serveis socials addicionals (ajuts per a l’alimentació, l’habitatge, despeses d’escolarització...), la creixent taxa d’atur i el creixent endeutament.
Cal que el nostre consistori recuperi el consens a què vam arribar el maig i el juny del 2020, que va fer possible un pacte de municipi per encarar la pandèmia.
Hem de fer un plantejament conjunt, de municipi, que ens permeti donar resposta i construir solucions duradores a tots aquests reptes. La política ha d’estar al servei de les persones, no les persones al servei de la política.
Des de Junts per Castellar continuarem treballant perquè això sigui així, i per això estem orgullosos de la feina feta pel nostre equip a aquests efectes, amb prop de 30 propostes defensades només en el darrer any i en diferents formes.
En conclusió, el 2021 comença amb més reptes que el 2020. Aquests reptes no ens han d’acovardir.
Ens han d’animar a desenvolupar la nostra societat i municipi cap a la millor versió de nosaltres mateixos.
La clau per aconseguir-ho rau en la construcció de consensos de poble i de societat, i en la fermesa de la defensa dels valors de la salut, la llibertat, la prosperitat (ajudant ara més que mai les nostres pimes i els nostres autònoms). Junts, ho aconseguirem.
