Marc Parrot, tot ell per a nosaltres

A fora, se senten xiscles de nens enjogassats que es deuen empaitar. Marc Parrot presenta el disc Refugi (2018) en una petita cabana situada als Jardins del Palau Tolrà, de molts pocs metres quadrats, completament fosca i amb bancs de fusta esglaonats que envolten un escenari, també minúscul. Està a punt de començar i, mentre renego mentalment que quina mala sort, coi de nens, ens aixafaran el concert, la mala llet em fa envellir cinquanta anys com a mínim. Però quan la música comença, la cabana fa un efecte hermètic, actua com un aïllant, segresta completament l’atenció.

^{La cabana 'Refugi' es va instal·lar als Jardins del Palau Tolrà - Q.Pascual}

^{L'escenari és minúscul, envoltat de bancs de fusta on seu el públic - Q.Pascual}

Marc Parrot escura al màxim els recursos d’un escenari pensat per convertir el concert en un espectacle per arxivar a la memòria. I s’hi converteix. La foscor del Refugi muscula els sentits, l’orella es torna més afinada, i un joc de llanternes i focus ventila la densa negritud. Hi intuïm somrisos i cossos gronxats per la música, i és gràcies a aquest espai que es teixeix una atmosfera íntima, confortable, càlida, amb el cantant al centre. És tot per nosaltres i li explicaríem els nostres secrets més insondables.

L’abandonament de la pell d’aquell personatge que anunciava una companyia de telefonia extingida, amb unes pintes que ara resultarien horripilants, deixa pas a un artista polièdric i madur que ens parla de felicitat, d’amor, de química i del temps. Una mica de la vida en general, vaja. A voltes ho fa amb l’atreviment d’un rocker i altres vegades amb misticitat o amb aires de torturat. Les lletres, caramel·litzades amb poesia enmig de la foscor, fan voleiar la imaginació.

^{Parrot teixeix una atmosfera íntima, confortable, càlida - Q.Pascual}

^{Gràcies al seu equip, l'actuació de Marc Parrot és encara més dinàmica - Q.Pascual}

L’èxit de l’espectacle es deu, a més, a un bon guió. Tot ben lligat, entrades i sortides del petit escenari, per aquí i per allà. Això i les múltiples cares de l’inclassificable Parrot fan que l’hora i escaig invertida pel públic en l’espectacle sigui, fins i tot, terapèuticament entretinguda. En sortim. El Refugi del Marc Parrot també canvia la percepció del temps, que ha passat volant. I ja no hi ha nens enjogassats, però tampoc mala llet. Misteriosa felicitat.

^{Marc Parrot i el seu equip saluden a l'escenari - Q.Pascual}

^{Marc Parrot firmant discos als Jardins del Palau Tolrà - Q.Pascual}