Sobre la campanya “Més comerç que mai” suggereixo, a fi de millorar el servei i no complicar la vida a les persones grans o a les que com jo que han decidit, lliurement i per pròpia voluntat, parar el rellotge del temps, simplificar la feina a la persona que ens proporciona o ven el vals i al mateix temps escurçant l’espera dels que fan cua per aconseguir-lo.
A la persona que atén, per cert molt amable i cortès, li simplificaríem la feina si, com qualsevol botiga, tingués un aparell de pagament amb targeta de crèdit, que en picar el número secret o clau d’accés, els bancs, pobrets, ja tindrien la seguretat que busquen.
Nosaltres dipositem els sous i els estalvis en un lloc perquè ens els guardin amb seguretat, per tant, en tot cas, són elles i les grans empreses informàtiques, entre les quals fan interessants negocis, les que s’han d’ocupar i preocupar perquè els nostres diners estiguin segurs.
De veritat que persones grans, com jo, i no tan grans, n’estem fins al monyo que grans empreses cada dos per tres ens canviïn els sistemes de pagament o de relacionar-nos amb ells, que diuen que ens atenen millor i que no veiem ni coneixem amb qui parlem, i d’altra banda dir-nos per tots els mitjans mèdics i de comunicació que hem de ser més sociables.
Més gent a treballar, més ben pagats i menys gent a l’atur. Jo ja fa temps he decidit que vull que m’atenguin igual que el contracte que vaig firmar quan vaig iniciar el contacte amb tots ells i em nego a fer canvis unilaterals que no he buscat ni acceptat. Qui s’hi suma?
