Yvette Sánchez: "La pandèmia em va servir per formalitzar la meva obra"

· Quan et ve el cuquet artístic?
Des que era petitona. Sempre he dibuixat, m’ha agradat molt. De petita m’agradava molt la música i la pintura, però finalment em vaig decantar cap a la pintura, el dibuix. La meva mare, com que veia que tenia tant neguit per les belles arts, em va apuntar a moltes acadèmies. Ma mare és professora i també és molt creativa. Sempre m’ha recolzat molt. De manera autodidacta, jo també em posava a pintar a casa.

· Vas estudiar per ser artista?
A l’adolescència ho vaig deixar una mica però sempre hi retornava. Finalment, quan vaig acabar el batxillerat humanístic vaig apuntar-me a belles arts. Quatre anyets aprenent molt, amb bons companys que m’han ensenyat molt, i els professors també.

· Has estudiat a l’estranger?
A quart de carrera vaig marxar amb un Erasmus a Llemotges (França), i arran d’això, tinc una menció en anglès i francès. El nivell allà era molt  més alt i els tallers eren molt xulos.  M’agrada més aquí, tot és més calmat. Allà és massa seriós i estricte, tot i que tenia força llibertat. Hi tenen les BAC, que serien com les PAAU d’aquí. Vaig veure com ho fan altres facultats i en altres països. I aprens l’idioma. Vaig passar de no saber res de francès a parlar-lo fluïdament. 

· Has fet il·lustració i dibuix?
A tercer de carrera vaig escollir dibuix. De fet, a la carrera hi ha molta gent que fa il·lustració  que escull dibuix, però són coses diferents. El dibuix és més artístic, fem molt model, molt dibuix al natural, observar la realitat i representar-la, treballant la forma, la llum. La il·lustració és tenir un relat i fer una interpretació per il·lustrar-lo. Són molt interessants totes dues disciplines.

· Quan estaves acabant la carrera arriba la pandèmia i...
Quan vaig tornar em quedava el treball de fi de grau i em trobo amb la pandèmia i un munt de preguntes al cap. La situació era molt incerta. Quan estudies infermeria o medicina tens clar que seràs infermera o metge, però quan estudies belles arts penses que t’ho has passat molt bé però tens molta incertesa. Has de prendre una decisió. 

· I què vas decidir?
La pandèmia em va servir per formalitzar la meva obra. Vaig fer un portafoli i vaig començar a penjar fotos de les meves obres. Vaig posar nom a la meva feina. Amb la pandèmia, companys més activistes van realitzar accions artístiques opinant sobre la pandèmia. 

· I seguiràs estudiant?
Vaig decidir apuntar-me a un màster d’educació (el que abans es deia el CAP). Durant la carrera vaig tenir l’oportunitat de treballar en una galeria d’art amb nens i va ser molt bona experiència. Ho trobava a faltar. L’educació és una via per despertar les ments, i els alumnes et sorprenen molt. 

· Quin tipus d’artista ets?
Soc molt clàssica i tradicional. Em considero una artista contemporània, sobretot per les tècniques. M’agrada molt la pintura clàssica, Monet, Fortuny, els impressionistes, i segueixo aquesta línia. Treballo molt les formes, la composició, el color, soc molt fan de l’estudi de la pintura i la representació. Ara es porta molt la performance, el vídeo, però a mi m’agrada molt viure la pintura. Faig servir moltes tècniques: oli, aquarel·la, carbonet, m’agrada molt el canvi, així puc fer un estudi de cada material.  Això de l’estil es va definint a poc a poc.

· Com veus el futur?
Hi tinc una relació d’amor-odi. No sempre ha estat tot tan bonic, a la carrera. Quan comences, t’envoltes d’amics que han estudiat coses diferents i que ho tenen tan clar! I tu penses que t’has de buscar tant la vida que et planteges si val la pena treballar tant. Però m’he adonat que sí, és una cosa que sempre m’ha acompanyat i no ho podré deixar, forma part de mi. Els meus companys, que són més contemporanis, estan molt posats. És un món en què t’has de moure moltíssim, has d’estar constantment creant, informant-te, és un món d’investigació. Hi ha gent que marxa a fora. A Alemanya i els països del nord el sector artístic està més reconegut. En el sector de l’educació, jo soc molt positiva i vull tirar endavant. A més d’un li despertaré el neguit. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Espontània

Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista

Una persona que admiris?
Les meves àvies i la meva mare

Un menjar?
La xocolata negra

Un pintor?
Monet

Una pintura?
‘Nenúfars’, de Monet

Un músic?
Leiva

Un llibre?
‘Hamlet’, de Shakespeare

Una pel·lícula?
‘El viaje de Chihiro’

Un país?
Espanya

Un desig?
Que tot vagi bé