Integrants de l’RC Castellar parlen sobre la pràctica d’un esport erròniament estigmatitzat per la violència
El desconeixement per la major part del gran públic de Catalunya i Espanya ha carregat el rugbi amb un estigma d’esport violent, cosa que s’allunya de la realitat i dels valors que promou aquest esport. Els integrants del Rugbi Club Castellar expliquen com és el rugbi en realitat per allunyar-lo dels tòpics erròniament creats pels qui desconeixen un dels esports més nobles que existeixen.
Moltes vegades la paraula violència s’associa amb l’esport del meló. El contacte dels jugadors a l’hora de la pràctica esportiva és evident, però és una part més d’un joc en què la companyonia i la disciplina són la part més important. No es pot jugar a rugbi sent violent i està demostrat que les lesions no són més greus que en qualsevol altre esport amb menys contacte com pot ser el futbol o el bàsquet. De fet, segons explica Toni Bono, president del club local, “aquesta temporada només hem tingut una lesió greu i ha estat un turmell torçat”. Bono defensa la noblesa del rugbi, un esport on segons ell “hi caben totes les persones, siguin primes o grasses. Tothom té el seu lloc al camp i tampoc es discrimina per raó de sexe”.
Normalment, el rugbi sorprén a tothom que el coneix de prop. És el cas de la Mònica Garcia, mare d’Ander Cuenca, que va començar a jugar a rugbi fa un any. “Al principi era una mica reticent que jugués a rugbi. L’Ander venia d’una llarga trajectòria al bàsquet i el canvi va costar assimilar-lo” explica, però “veient la il·lusió que tenia, va venir a provar. Ens van sorprendre els valors, el respecte i la seriositat dels entrenaments. El respecte entre equips i a la grada ens va xocar molt”. Ara que el coneix, fins i tot creu que “és molt sa i sap greu que no estigui més potenciat i que no es prengui com a opció a l’hora d’escollir esport”.
Per la seva banda, l’Ander explica que va arribar gràcies a conèixer a un entrenador que va passar per l’escola. “Volia provar un nou esport i des del primer dia que vaig arribar al club va ser una passada. Vens a entrenar amb més ganes que en altres esports i molt més motivat que en el bàsquet”, i destaca que el millor que ha trobat és l’amistat. “Arribes a l’esport i marxes amb més amics i l’adrenalina que treus evita picabaralles amb els altres” explica aquest rugbier de 15 anys. “És un joc dur però no violent” destaca.
Certament, sobta molt veure en un partit com dos homenots de 100 kg es barallen en una melé i després, en el tercer temps mengen junts com si fossin amics de tota la vida. És segurament la grandiositat del rugbi.
“El rugbi és inclusió, des dels sis anys valen totes les mides de nen. El més prim corre per la banda i el més gran fa la melé. Ningú es queda fora de l’equip pel seu físic i tothom té el seu paper important, que ha de funcionar pel bé del conjunt” afegeix Juan Ignacio Cuadrado Wallace, expresident i entrenador del club.
“És un esport que m’encanta. És respectuós i té molts valors. He vist diferents partits a Castellar i sorprèn com es tracten jugadors i afició, es regulen ells mateixos en cas de conflicte al camp o a la grada. Són uns valors que s’han d’inculcar als nens i que en altres esports s’han perdut”, opina Nakor Bueno, exfutbolista professional i regidor d’Esports de l’Ajuntament de Castellar.
“El nostre principal objectiu és donar a conèixer aquest esport a nivell escolar. La pandèmia va evitar que féssim les visites que teníem programades a les escoles. Als instituts, que sí que es va fer, va tenir una bona acollida amb dues jornades d’entrenament”, remarca Bono. “La gent sap del rugbi que és un esport de dos equips que es barallen per una pilota, però res més” afegeix, a banda de ser un dels esports de base més econòmics que existeixen amb una quota per temporada d’uns 150 € que cobreixen els tercers temps –el dinar de germanor de després dels partits– i la fitxa federativa. “Es paga el que es gasta i els diners serveixen per pagar cursos de formació als interessats en formar-se com a entrenadors” remarca. A més, “els jugadors no participen en partits federats fins que estan preparats. Han de conèixer les normes existents i com s’ha de jugar per evitar conflictes”.
Bono també agraeix a l’Ajuntament “les facilitats que ens donen amb les instal·lacions” i convida a tothom que vulgui “a provar el joc” a l’RC Castellar, per aconseguir així fer-li un placatge a l’estigma d’esport violent i donar a conèixer un esport nascut a Anglaterra al segle XIX.
