Rubén Jiménez: “He intentat transmetre passió”

· Com qualificaries aquesta temporada 20-21? 
Difícil, i com tot el que és difícil, et fa créixer. Hem sofert mil entrebancs, en forma de baixes de jugadors, de mals resultats i lesions, però crec que tant els jugadors com jo, durant la temporada, hem crescut i amb totes aquestes dificultats, hem sabut competir cada partit. Pel que fa als objectius, el més important es va complir, que era tornar a construir un equip.

· Al setembre es va començar de manera excel·lent, però la nova aturada de l’octubre va trencar la dinàmica.
Es va fer una gran pretemporada, en què vam aconseguir amb molta feina un to físic molt bo i vam començar a construir sinergies que ens feien ser un equip. Això ens va portar a competir molt bé les dues primeres jornades.

· En quin sentit us va perjudicar la pandèmia?
Érem un equip molt jove, que amb la motivació de la competició el treball sortia fàcil, però sense aquesta motivació es desconnecta del treball durant molts mesos i, de cop, en dues setmanes es va tornar a competir quan no havíem pogut entrenar en quatre mesos i escaig, perquè érem a l’agost una altra vegada. Calia tornar a construir-ho tot.

· Una pandèmia i una Lliga a l’esprint amb només una volta. La tempesta perfecta?
No sé si tant com això, però tal com estàvem al gener sí que era una mala solució per a nosaltres, en aquells moments, totalment desconnectats.

· S’hauria d’haver aturat la competició durant tota la temporada o era millor jugar com s’ha fet?
Tal com estava la situació sanitària, totalment. El risc a què es va exposar els jugadors i els cossos tècnics era innecessari. En l’àmbit esportiu és molt injust jugar-te la temporada a una volta i amb cinc descensos i sense haver entrenat tant de temps.

· Sempre has defensat que l’FS Castellar era el millor equip de la categoria. Què ha faltat per ser-ho sobre el paper?
Per contestar això s’ha de mirar la banqueta: no he sabut motivar i enganxar prou tota la plantilla,  tant en els entrenaments, com en els partits menys complicats. Sortir com hem fet contra els cincs rivals de la part alta, en què només hem perdut un partit i empatat dos, és el nivell que ens hauria fet guanyar la resta, però no vaig saber fer-ho. En això sento que he fallat.

· Vas tornar a l’equip en un moment complicat, després d’unes temporades difícils i has aconseguit capgirar la mentalitat.
Ha estat un èxit de tots, sobretot dels jugadors. Crec que han cregut en el que hem fet i en el fet que si tots anàvem a l’una era difícil guanyar-nos, i així ha estat. Fins i tot, amb el que comentava anteriorment, només hem perdut quatre partits, dos just després de la tornada i jugant amb juvenils, amb gent lesionada o tocada. Crec que he intentat transmetre passió, ganes de guanyar, i això s’ha traduït a lluitar sempre, encara que no sortíssim de la millor manera.

· Has deixat l’equip després d’acabar la temporada. Per quin motiu has pres aquesta decisió?
Crec que el club necessita un nou impuls, gent que estigui més relacionada amb el futbol sala, que pugui portar jugadors que estiguin compromesos i de qualitat. El que jo puc oferir als jugadors ha estat el que els he ofert enguany, així crec que els jugadors que es queden necessiten i es mereixen alguna cosa més, un nou impuls.

· Tornaries en un cas similar al que et va portar a dirigir l’equip la 20-21?
L’altra vegada que vaig marxar, ja vaig dir que només entrenaria aquest equip, i ara només puc dir el mateix. Tornar? No tornar? Hi ha preguntes que només el temps és capaç de respondre. Sí que cal tenir en compte que el món dels entrenaments evoluciona i jo no em reciclaré. La meva vida va en una altra direcció.

· Ara torna Darío Martínez. Quina mena d’equip trobarà? 
Trobarà un equip amb ganes de treballar, d’aprendre i de competir. Si són capaços d’augmentar la competitivitat interna amb jugadors amb fam i compromesos es farà un equip excel·lent i que ens divertirà cada setmana. I a més, amb el Darío, que és un gran entrenador, és de casa i ve amb moltes ganes de créixer.

· Sembla que torna un relleu generacional des del planter. A qui podem destacar? 
Sobretot un que torna, Marc Mas, que ja ha jugat amb nosaltres el final de temporada. Ell i Pol Pérez són dos jugadors que enguany han crescut molt i que tenen molt a oferir a l’equip. Dels que teníem de l’any passat, m’agradaria destacar el Christian, que tornava d’una lesió greu i ha fet una temporada excepcional. I Rubén Vidigal: tenir un capità així és un luxe i tenir-lo a la porteria, una garantia.

· Com veus la salut del FS Castellar en general?
Fins i tot amb les dificultats que es tenen, crec que el futur està bastant ben encaminat, és un club molt seriós i on mai falta res per ajudar els que hi som. M’agradaria donar les gràcies a Dani Ruz i a Francesc Gallardo pel suport que han proporcionat durant tot l’any, el seu afecte i perquè sempre han sumat.