Pep Mateo: “L'afició de l'HC Castellar és d’un altre planeta!”

· Un any després i tornem a parlar del mateix: un ascens!  

Per sort, sí. Els nois han treballat molt dur aquests tres anys i han aconseguit la grossa.

·  Deies l’any passat en aquesta mateixa entrevista que l’objectiu era l’ascens. Molts no s’ho van creure...
Sí, i és cert que hi havia veus que deien que jo no servia per al càrrec. Han anat posant pals a les rodes per tal que no acabés la temporada. S’ha demostrat que treballant molt i deixant-hi la pell es pot aconseguir l’objectiu. Hi ha una frase que diu “si lluitem, podem perdre, si no lluitem estem perduts”. Malgrat el resultat final, aquestes veus han aconseguit el seu objectiu.

· A més, molt merescut, després de disputar una fase final i una Lliga espectaculars.
No hi ha cap mena de màcula en la temporada que s’ha fet. Hem superat lesions, targetes i arbitratges discutibles. Qui digui el contrari està equivocat: deixar-se l’ànima en cada partit, en cada entrenament, en cada xerrada, aquest és el secret d’aquesta temporada. No és fàcil pujar de cap categoria. I a sobre jugar la final amb el rival més temut per tothom, un gran CE Noia que, fins al final, ens va tenir entre l’espasa i la paret.

· És aquesta una generació irrepetible per a l’hoquei castellarenc?
És una generació espectacular. Irrepetible, no. S’està treballant la base molt bé i en uns anys hi haurà més bons jugadors. Aconseguir aquest èxit amb només un jugador de fora de Castellar ha de representar un efecte crida perquè els nois que despunten no marxin, com ha passat històricament. Ha estat un plaer i un orgull compartir aquests anys amb aquests jugadors, així és “fàcil” entrenar.

·  Una plantilla compromesa, però també un club implicat.
Des del primer dia que vaig arribar el club ha estat al meu costat, m’ha donat suport i hem fet un bon equip. La seva capacitat de treballar per al club no la trobes a gaires llocs. Estic molt agraït al Ramon i al Roger per estar sempre amb mi, fins al final.

· I novament, gran afició.
L’afició del Castellar és d’un altre planeta. Veure cada setmana la grada plena animant l’equip en les bones i en les dolentes. Es va rematar aquest cap de setmana a la Jonquera. L’afició ens ha portat de bracet fins a l’ascens. Només cal veure les imatges quan els àrbitres van assenyalar la fi del partit. Una bogeria. 

·  Ets conscient que, com a entrenador, has entrat en la història esportiva del club i del poble?
Bé, al final, jo he vingut a fer una feina aquí. M’he integrat al club, com faig sempre, i he mirat de fer-ho tan bé com he pogut, sempre en benefici de l’equip i del club. A vegades ho fas bé, a vegades t’equivoques, però he intentat ser jo mateix. Espero que el meu pas es recordi com el d’una bona persona i un bon professional que es va deixar l’ànima en la seva tasca diària. Amb aquest ja són cinc ascensos de categoria en la meva carrera.  Dos de Segona a Primera (Esplugues i Castellar), un de Nacional a Plata (Vilanova), un de Plata a OK Lliga (Calafell) i aquest a Nacional. 

· Una gran manera d’acomiadar-se!
No hi ha millor manera! Això es recordarà sempre. Li vull dedicar a la mare, que va morir l’agost passat, estaria molt orgullosa.

· La marxa no és cosa teva, ha estat una decisió tècnica. T’agradaria haver pogut continuar?
El club em va oferir seguir entrenant la base, però vaig declinar l’oferiment, o era primer equip o no seguia. Ser o no ser. Les decisions esportives s’han d’acceptar encara que no es comparteixin. És la vida mateixa. 

· En l’àmbit més personal, què t’emportes de la teva etapa a Castellar?
M’emporto moltes amistats i una afició que m’ha estimat i m’ha valorat com cal. Segurament el Biel continuarà, i en la mesura que pugui seguiré des de la grada animant l’equip. La temporada serà dura.