L’HC Castellar torna a fer història

L’èpica i la qualitat van estar del costat de l’HC Castellar a La Jonquera, per aconseguir el somni de situar al primer equip del club a Nacional Catalana, la tercera màxima categoria de l’hoquei patins estatal i la primera de Catalunya. Un gol d’Oriol Garcia a 58 segons del final va fer realitat el segon ascens consecutiu de l’entitat castellarenca, que toca el seu sostre històric en l’esport.

Aquest ascens no ha estat cap casualitat: és la feina dels últims anys plasmada en la competició. Un club nascut el 1999 que ha tingut daltabaixos, fins a tocar fons fa cinc temporades amb el descens a Segona Catalana. Un aspecte que va portar una nova junta i una nova presidència a càrrec de Roger Benet, que ha capgirat la idiosincràsia grana en tots els aspectes.

Aferrats al nucli dur de l’equip de base que va ser campió de Catalunya i subcampió d’Espanya fa més d’una dècada, la passió de jugadors que van poder créixer en algunes de les millors pedreres de l’hoquei mundial -com la del FC Barcelona- van tornar a casa per a enlairar un club enfonsat. A les ordres de Pep Mateo i sota la batuta tècnica de Ramon Bassols han aconseguit dos ascensos consecutius fins a arribar a tocar el cel de la frontera entre l’amateurisme i el professionalisme.

Però el camí no ha estat fàcil, ja que pel camí, el conjunt ha hagut de lluitar de valent, superant dues fases eliminatòries en dos anys, on ha patit la inexperiència de les grans cites i s’ha hagut d’enfrontar amb filials d’equips d’Ok Lliga. A La Jonquera, el Noia Freixenet, un equip espectacular es miri per on es miri, va ser l’últim escull, després d’haver superat al CH Vilassar (5-3), no sense problemes el dia anterior.

Els roig-i-negres, un equip de juvenils acostumat a guanyar finals -fins diumenge no havia perdut cap- i amb diversos jugadors en dinàmica de l’equip que està lluitant pel títol de l’Ok Lliga amb el Barça, van deixar clar des del primer moment que no venien al límit del país per a mirar-s’ho, obrint el marcador al minut 13 en una transició ràpida i remat de Max Moreno. No hi havia un dominador clar del joc i els castellarencs van arribar a tenir certs dubtes davant d’un rival compacte. Víctor Bonilla va signar la igualada a 3:49 del final amb un xut dur i sec des de l’àrea, per arribar al descans amb un resultat just.

La tornada va afavorir la moral dels de Mateo, que amb un míssil de Biel Martínez feien l’1-2 a tres de la represa. Cinc minuts després, la situació queia del costat grana amb dues blaves als anoiencs -Max Moreno i Pau Andreu- i quatre minuts en superioritat. Però no ho aprofitaven fallant també les dues directes, sinó que a més, el Noia era capaç d’empatar mitjançant Jordi Dasca. Una gerra d’aigua freda a 13 per acabar.

Era Jan Canudas qui sortia a salvar al seu equip anotant el 2-3 a 5:12 del final. Una contra orquestrada pel gran dels Garcia i recolzada per Bonilla, fixant un marcador que podia ser definitiu donat el domini grana en els últims 10 minuts i fent embogir els més de 150 castellarencs que van omplir els ¾ de la pista del CP Jonquerenc.

Però l’equip del cava no havia dit encara l’última. Acostumats a patir i a situacions extremes, els roig-i-negres van deixar glaçat el pavelló amb el 3-3 (Moreno) a 1:28 d’acabar. El camí cap a la pròrroga no era el desig de Mateo.

D’entre la boira de la pressió atacant dels anoiencs: una recuperació. Una cavalcada. Un tir. Un gol. Només podia ser Oriol García.

El fill pròdig que va tornar a casa per a guiar el seu club cap a la victòria i que va ensorrar La Jonquera. Era el 3-4, un terratrèmol que es va notar a Perpinyà, fent tremolar els fonaments del pavelló i saltant les alarmes dels milers de camions aturats en els pàrquings dels voltants. El Castellar es convertia en equip de Nacional Catalana. La resta, queda pels llibres d’història de l’esport castellarenc.

Familiars, parelles, amics, exjugadors i gent de l’esport de la vila envaïen la pista per enlairar els campions. Els merescuts campions. Deixant enrere tot el patiment d’una temporada complicada -tot i que pel resultat no ho pugui semblar- i desfermant l’eufòria, just un any després d’haver-ho fet al Dani Pedrosa enfront del CP Vic. Un conjunt que, amb nou dels deu jugadors sorgits de la casa, ha aconseguit l’impossible. Per sobre de tots els caps, una imatge que restarà pel record en la retina de tothom: ‘il capitano’ Ferran García enlairat per l’afició amb el puny al vent i cridant.

“Ens ha tocat contra el pitjor rival que ens podia tocar. Ha sigut un partit molt igualat, on han arribat molt i nosaltres hem creat molt. No mereixíem un final així, ja que ho teníem controlat, però hem tingut la fortuna de caçar una pilota i ficar-la. És el premi de tota una temporada d’esforç i de treball. Aquests nanos són collonuts!” va explicar a L’Actual el tècnic Pep Mateo. “Sap greu, però marxo amb la satisfacció de dos ascensos, que gaudiré tota la vida. Sempre seré grana” conclou el tècnic més llorejat de la història del club.

Un exultant president, Roger Benet, que no va deixar d’animar des de la grada ni un minut, també va valorar l’èxit del seu club: “tenim un club fantàstic, una gent extraordinària i uns jugadors que s’han deixat la pell. Segon ascens increïble per a un esport que cada vegada interessa més a la gent. Felicito i agreixo totes les hores de tothom per arribar a aquest punt”.

“Ha estat un any molt llarg i complicat, però ens hem sabut sortir amb èxit. La baixa de l’Oriol ens va trastocar els plans, però amb el seu retorn es va canviar la dinàmica per a poder estar a dalt i aconseguir-ho. Tot i que no ho sembli, ha estat un any molt dur. Sembla que haguem agafat l’ascensor i aconseguit dos ascensos seguits, però al darrere hi ha molt esforç i molt sacrifici personal de tothom, però finalment s’ha pogut fer història en aquest club” valora el capità Ferran Garcia.

La pròxima temporada, l’HC Castellar mesurarà forces amb potències com el CH Caldes, Sant Cugat, Igualada o Sant Just, però de moment, toca gaudir amb la rua que aquest divendres recorrerà els carrers de Castellar.