Amb 47 anys és tota una institució del bàsquet castellarenc, capità del primer equip masculí i el mirall dels més joves
- Quin balanç fas d’aquesta temporada, en què heu anat de menys a més i al final no s’ha pujat per un average?
Hi ha hagut dues temporades en una, en què es va començar molt malament. Es va començar molt malament i el partit a Ripollet va ser la culminació. Es va perdre un partit que teníem guanyat. Va ser el canvi de xip. Es van tenir converses amb l’equip, la junta i com a capità ho vaig fer amb el tècnic, Jaume Prat. Vam arribar a patir per no tornar a descendir.
- Amb dos descensos seguits, no ha hagut de ser gaire fàcil psicològicament.
Abans de Nadal, vaig estar a punt de plegar, ja que no m’ho creia. No podia ser, teníem l’experiència a Copa i Primera, amb joves molt rodats. La junta també estava molt preocupada pels números, però es va poder capgirar la situació amb una segona volta molt bona i una bona estadística.
- Amb números de líder!
Es van perdre un parell de partits, amb líder a casa, el Sant Adrià, i amb l’AESE B. Els teníem guanyats i es van perdre, però, tot i això, ha estat un final que ens ha fet creure encara més en l’equip.
- A hores d’ara queda cap possibilitat d’ascens?
Ara ja no. Però hem pressionat molt per intentar comprar una plaça. Fins i tot els jugadors estàvem disposats a fer una aportació si era un tema econòmic. No era per jugar a Primera, sinó per accelerar el procés de formació. Però tot i el moviment que hi ha hagut, ja han sortit les places definitives i no s’ha pogut aconseguir.
- Has estat a EBA i Copa la major part de la teva carrera. Com és jugar ara a Segona?
És de les coses que més m’ha costat. Els àrbitres, els horaris, els camps... tot és molt diferent. Estàs acostumat a EBA i Copa, però aquest és un procés natural. Ja tinc la feina feta i m’hi he intentat adaptar, tot i que de vegades costa. La meva feina és ajudar als entrenaments i fer millorar la resta de l’equip. Gaudeixo més d’això que de jugar 30 minuts, ja que no és la meva feina principal.
- Amb tanta experiència, ets el ‘mirror player’.
Continuo gaudint els minuts que soc a la pista. La meva feina és el tir exterior i sé quin és el meu rol. M’agrada molt veure el progrés dels jugadors. M’agradaria saber que no necessito jugar perquè l’equip no em necessita. Això vol dir que ja està tot fet, però, tot i això, voldria continuar jugant.
- Fa uns anys, en una entrevista que vam fer, vas comentar que et plantejaves la retirada a la temporada següent. Ara ni ho has esmentat!
Allò va durar-me una setmana. Realment va ser el primer any que m’ho vaig plantejar. Al final, vas any a any, i vas veient que el físic et respecti i l’equip et necessiti. No em plantejo anar a un altre equip i mentre pugui aportar a l’equip... És cert que hi ha moments de baixada, però et vas adaptant a tot. En faig 47 a l’octubre i fa 31 temporades seguides que estic com a sènior i a l’equip no hi ha ningú de més de 25 anys. És una mica surrealista. Albert Cadafalch em deia fa uns anys que havia d’arribar als 50 i no m’ho plantejava, però ara no queda tan lluny.
- Fins i tot tens més edat que el tècnic, Jaume Prat. T’has plantejat les banquetes per al futur?
Ja fa molts anys que soc més gran que els tècnics. Excepte amb el Bordas, amb tots. M’han proposat ser segon entrenador a l’equip premini del meu fill. Provarem a veure com va. Més enllà, ja m’ho pensaré més endavant. Amb l’equip tècnic tenim molta sort, ja que tenen molta qualitat.
- Com veus la salut del club amb els canvis que s’han produït en els últims anys per part de la nova junta?
La veritat és que cada any millor. S’està millorant any a any. Hi ha passió i sentiment de club i s’està creixent en tot. Ara farem una estada de club a la Cerdanya, on anirem tots els equips, i això consolida el sentiment vers el club.
