Oriol Garcia: “La il·lusió d’ascendir sempre la tindrem”

· Primera vegada a Nacional i es juga per l’ascens a Plata. Històric.
Totalment. Ha sigut una temporada històrica. El plantejament era salvar-nos, i ningú podia imaginar un any com aquest. És cert que a mesura que va passant la temporada ens hem anat engrescant i on hem arribat ha estat gràcies al que s’ha viscut. El camí ha de ser establir l’equip a Nacional i poder tenir un bon referent per a la base.

· A pretemporada ja es va deixar veure el nivell de l’equip.
Va ser una mica idíl·lic, amb un entrenador nou que ens havia de conèixer i un fitxatge que es va adaptar al grup molt ràpid. Les sensacions van ser bones, i créixer des de la bona dinàmica i les victòries és fàcil. En aquesta categoria pot passar de tot, s’ha vist amb l’ascens del GEiEG, un equip que al principi de temporada estava en la part baixa de la taula i en l’esprint final ha aconseguit superar dos equips molt complicats.

· A Nacional no hi ha treva i el nivell és molt complicat, fins i tot més que a OK Plata! 
Això ho parlo molt amb altres jugadors i entrenadors. El nivell ha pujat molt. A Plata sempre hi ha equips que estan en la part baixa i tens un coixí on pots guanyar, però a Nacional Catalana, l’últim pot guanyar el primer. Hi ha molts ex OK Lliga i Plata en els equips, de gent que acaba tornant a casa i nanos de la base que tenen un aparador per arribar a OK Lliga. 

· Parles de retorns a casa. Un pas que molts jugadors del Castellar vau fer i que ha sortit molt bé, heu conformat una plantilla completament de casa. 
Això és molt important i fa molta il·lusió. Ens hem format al club i vam marxar a fora per acabar-ho de fer. És un model que costa molt de fer i que s’ha de lluitar molt. Tant de bo en uns anys es pugui continuar veient un equip format per jugadors de la base. És un plus per posar el coll a la pista!

· Fins on pot arribar el Castellar?
La il·lusió d’ascendir sempre la tindrem, i la temporada que ve lluitarem pel mateix objectiu. Però s’ha de tenir en compte que és molt complicat i que s’han de produir molts factors per poder-ho fer. Ens han de respectar les lesions i ha d’entrar la pilota. Salvar la categoria és l’objectiu principal, perquè pot passar de tot.

· Heu deixat petit el Dani Pedrosa, on hi ha una afició brutal!
Molts d’aquí juguem al club per això. Nosaltres oferim un espectacle, i el públic respon. Fa uns anys que ho tenim tot de cara, i aquest any ha estat molt històric també aquest aspecte. Som un club molt familiar i això s’ha de mantenir. Anar a veure el sènior s’ha convertit en una tradició. Veure la cara dels nens després d’una derrota et dona forces per lluitar per una victòria en el pròxim partit.

· Derrotes com la de la promoció, en un dels millors partits que s’han vist a casa! 
A Bell-lloc ja va ser un gran partit, però el de casa... Ens va afectar en l’àmbit emocional en la primera part, ja que molts no havien viscut aquestes sensacions. Amb perspectiva podem dir que els nervis van ser determinants, però al descans vam dir que amb un gol enfonsaríem el pavelló. I així va ser. La gent es va animar i van venir cinc seguits. El partit se’ns va fer llarg i la victòria es va escapar pels detalls.

· Va ser el partit de comiat de Víctor Bonilla.
Quan va marxar del SHUM Maçanet li vaig demanar que tornés a casa i va dir que encantat. Han estat dos anys molt guais. Vam començar en aquesta història junts i poder-ho fer celebrant coses és molt millor. Ha sigut un company i un amic per sempre, i ara espero veure’l a la grada!

· Tres bons fitxatges de cara a la temporada que ve. Fins on podeu arribar?
Trenquem la dinàmica de jugar amb gent de la casa, però això anirà bé per a la base, per treure’ls pressió. Són molt bons jugadors i aportaran molt a l’equip. Venen de categories altes, i són joves i amb recorregut.