Anya Taylor-Joy en el seu paper de Beth Harmon a la sèrie 'Gambito de dama'
Anya Taylor-Joy en el seu paper de Beth Harmon a la sèrie 'Gambito de dama'. || NETFLIX
05/01/2021 Esports
Més enllà de la sèrie ‘Gambito de dama’

El membre del Club d’Escacs Castellar i expert Salvador Juanpere valora la presència femenina en aquest dur esport

Jordi Rius

Ha estat la gran sensació pel que fa a les minisèries d’aquest 2020, sobretot per la gran interpretació d’Anya Taylor-Joy que ha fet d’una escaquista internacional, Beth Harmon, a Gambito de dama, que ofereix la plataforma Netflix. Tot i tractar-se d’un personatge de ficció, l’espectador té la sensació d’estar veient un biopic, com d’algú que realment existís. El fet és que la minisèrie de set capítols ha tingut a tothom bocabadat davant de la pantalla i fascinat pels grans tornejos d’escacs.


Es pot pensar que aquesta seducció per la sèrie es pot convertir en afició. El castellarenc Salvador Juanpere, reconegut escacòleg, molt vinculat al Club d’Escacs Castellar i un dels impulsors del Museu Nacional d’Escacs, ha explicat que “és difícil veure si ha tingut impacte en els joves, perquè actualment tot ho tenim aturat per la pandèmia” i, realment, “ho podríem haver notat al setembre quan comença el curs i anem a buscar els alumnes a les escoles, però aquest any no ha pogut ser i hi haurà passat mig any d’aquí que hi puguem anar”

 

Salvador Juanpere, escaquista i estudiós dels escacs

                                           Salvador Juanpere, escaquista i estudiós dels escacs. || Q. PASCUAL

 

Tot i no haver vist Gambito de dama, Juanpere recomana el llibre, amb el mateix nom, sobre el qual està basada la sèrie, escrit per Walter Tevis, que ja es va publicar el 1983 i que ben aviat es tornarà a reeditar.  Juanpere és autor del blog Llibres i escacs, que recull més de  mig miler de llibres d’escacs de tots els tipus. “És una de les millors novel·les que reflecteixen el món dels escacs”, assegura Juanpere, que ja la va recomanar en el seu dia des del blog. Aquest interès sobtat pel món dels escacs “pot convertir-se en permanent o pot ser només una volada”,  constata Juanpere.


POCA PRESÈNCIA FEMENINA ALS ESCACS
De la mateixa manera com es constata a la minisèrie, a Catalunya i a l’Estat hi ha poca presència de dones  que es dediquin als escacs. A Espanya, només un 8% dels federats són noies, unes 2.400 en front als més de 26.000 homes.  L’autèntica Gambito de dama espanyola és la canària Sabrina Vega, Gran Mestra femenina  i Mestra Internacional absoluta, el  segon lloc més alt al rànquing internacional d’homes i dones. Ha estat set vegades campiona d’Espanya, sotscampiona europea i està considerada esportista d’alt  rendiment pel Consejo Superior de Deportes. 


A Catalunya, destaca la figura d’Ana Matnadze, una jugadora d’escacs catalana nascuda a Telavi (Geòrgia) que té els títols de Gran Mestre Femení (2002) i Mestre Internacional (2006) i que actualment està adscrita al Club d’Escacs Mollet. El Club d’Escacs Manlleu  s’acaba de reforçar per aquesta temporada amb la  francesa Sophie Milliet, que ocupa la posició 60 al rànquing de millors jugadores del món i  formarà part del club manlleuenc per intentar l’ascens a la Segona Nacional Catalana. “Potser són quatre o cinc jugadores, no és el que hauria de ser en aquests temps”, explica Juanpere.


EL GAMBIT DE DAMA
1.d4 d5 2.c4. Aquests són els tres moviments de l’obertura gambit de dama. Les blanques mouen primer el peó de la dama dues caselles cap endavant. A continuació les negres responen movent el seu propi peó de dama dos escacs cap endavant. Finalment, les blanques responen avançant dos espais el peó del seu alfil de dama.  És un dels principals sistemes per jugar una obertura tancada. S’ha jugat des dels inicis dels escacs moderns, i encara es juga a tots els nivells, campionats del món inclosos.


De fet, després d’aquests moviments existeix un gran ventall d’obertures i variants, que històricament s’engloben sota la denominació comú de gambit de dama. Com en tots els gambits, aquesta obertura es caracteritza per l’oferiment d’un peó a l’adversari, amb la finalitat d’assolir avantatge. A diferència del gambit de rei, on les negres poden obligar les blanques a jugar tota la partida amb un peó menys, aquesta obertura, estrictament parlant, no és un gambit com a tal, ja que les blanques, en el cas que les negres capturin el peó (evolució cap al gambit de dama acceptat), poden recuperar fàcilment la igualtat numèrica de peces.   

Comparteix
M'agrada
Comentaris