“L’atletisme no és només córrer”

·  Una temporada molt bona per al Club Atlètic Castellar!
Hi ha hagut representants en totes les categories importants on podia estar el club i amb resultats bons! La Lliga Catalana també ha estat molt bona, ja que ens vam poder mantenir, que era l’objectiu.

·  La Lliga Catalana és l’índex de creixement més representatiu de l’estat de forma del club.
Hi ha hagut un creixement d’escola molt gran. El grup dels més petits s’obria normalment a partir dels cinc-sis anys, fa dos anys el vam obrir als quatre i ara s’obre als tres. Dels sub-14, sub-16 i sub-18 s’estan aconseguint reptes molt bons, i és una fase de formació molt maca en què es defineixen les proves i s’especialitzen. En el camp dels màsters, que ja fa temps que funciona bé, s’ha aconseguit que la gent que corre pel carrer acabi perfeccionant-se i guanyant premis amb els colors del club.

·  Els màsters han estat el pal de paller, però en les últimes temporades s’ha acabat d’omplir l’escala d’edats i s’ha fet amb èxit.
En aquest aspecte l’aturada per la pandèmia ens va anar molt bé, ja que en ser un esport individual i a l’aire lliure, molts van decidir provar. Hem pogut mantenir el nombre d’inscrits i anar-lo ampliant, sobretot en el cas dels nens. L’atletisme és un esport que costa una mica, però té molta varietat, tot i ser individual, té molt d’equip. Al club es respira un ambient molt positiu. Entre els entrenadors hi ha una molt bona unió i està tot en molt bona sintonia. S’han obert comissions de treball per tractar de millorar les curses que s’organitzen, l’escola i temes més tècnics del club. Hi ha moltes idees noves que feia temps que no arribaven. Amb la junta anterior es va arrencar una feina molt important que es continua fent i que s’està ampliant.

· A més, el CA Castellar és una referència i un mirall en l’esport inclusiu de la vila.
L’esport inclusiu va començar fa uns deu anys amb un grup de 5 o 6 atletes del TEB. Després el conveni es va ampliar, fins a arribar al que tenim ara, que hi ha unes 30 persones, la majoria de Castellar. Hi ha llista d’espera per  poder entrar. La idea des del principi és que facin esport amb el grup de la seva edat.

·  Cada vegada hi ha més curses atlètiques i l’esport està creixent.
Estem en un moment de canvis molt positius i que agraden. S’estan creant moltes proves noves i per als més petits s’estan introduint canvis per millorar el seu aprenentatge.

·  A més, hi ha la possibilitat de competir o no, cosa que normalment no passa en la resta d’esports.
No s’ha de passar per aquest tràngol si no es vol, i quan són més grans poden decidir les proves a què s’inscriuen. Això ho facilita molt per a l’atleta. Quan són petits van fent tastets de tot i després decideixen.

·  D’altra banda, l’atletisme és un esport de base que permet la compaginació amb altres.
Córrer és la base de la majoria d’esports i saber-ho fer bé sempre és un avantatge. Aprens a gestionar moltes coses com la respiració i la coordinació, a banda dels aspectes mentals. No s’ha de competir cada cap de setmana si no es vol. Hi ha qui competeix sempre en diverses disciplines diferents.

·  Quina és la tanca que s’ha de passar per conèixer l’atletisme?
És tan fàcil com venir a provar-ho! Els entrenadors et guien cap on vols anar. Cal trobar el grup i una constància. Qualsevol persona pot aprendre atletisme, és només una barrera mental.

·  El desconeixement crea aquestes barreres.
És que l’atletisme no és només córrer. Hi ha moltíssimes proves diferents que s’adapten a cadascun. Que sigui només córrer és un mite. Només s’ha de veure una competició per veure totes les categories que hi ha. Lluitem una mica contra tot això.