Carmelo Morales: “Segueixo per amor al motociclisme”

Intenta passar desapercebut, però tothom el coneix. Tothom el saluda. És el pilot de Castellar Carmelo Morales, un ciutadà normal que els diumenges es converteix en ídol motociclista.
La setmana passada va anunciar que deixa l’equip EasyRace i BMW, amb l’esglai de molts, que pensaven en la retirada, però amb 41 anys –és vuit mesos més gran que Valentino Rossi– encara li queda corda per estona, tot i que ja pensa en el seu futur, que també estarà lligat amb la competició.

Aquesta temporada, després de quatre títols consecutius –dos campionats d’Europa al FIM CEV Repsol i dos nacionals al CEV– no hem pogut gaudir d’una altra alegria per diversos problemes de posada a punt de la moto, un contratemps que no ha estat suficient per baixar-lo de les dues rodes.
Amb sis europeus i sis nacionals és un dels pilots més llorejats de la història del motociclisme espanyol i europeu, a l’altura de noms com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar o Ricardo Tormo.

· Una temporada difícil.
El problema principal ha estat la posada a punt de la moto, sobretot en tema de pneumàtics, ja que les marques han evolucionat molt i la nostra sembla que s’ha quedat enrere. El nivell del campionat també ha estat un dels més alts dels últims anys. Això són cicles, en què les marques se superen entre elles d’un any a un altre. En una moto de 1.000 cc l’elecció d’un bon pneumàtic és molt important en molts aspectes. En temporades anteriors, amb la mateixa combinació de moto i pneumàtics, vaig poder dominar i ser més estrateg. Aquesta temporada he hagut de donar el màxim i tot i així no hem pogut fer bons resultats.

· Quart lloc a 90 punts del guanyador Maxi Scheib. Sense cap victòria, una situació que no succeïa des de l’època de Suzuki, el 2005, quan també vas marcar l’última pitjor classificació en un campionat (6è).
Pensava que ningú se n’havia adonat! [riu] Quan vaig arribar a la primera cursa vaig veure els problemes que tindríem. Les altres marques de pneumàtics havien fet passos endavant i veia que pilots amb qui estava en el mateix segon la temporada anterior i ara estava un per sota. Tot i això, a escala personal ha estat molt bona. Si obviem els resultats, durant el 2019 he hagut de córrer com no ho havia fet mai. Abans podia controlar les curses i ser més estratègic i ara he hagut de donar el 100% des de l’inici, amb l’únic error de la cursa de Jerez, on vaig caure. Hem patit molt, però tot i així hem aconseguit ser el millor pilot de Dunlop.

· Tot i això, ‘poles’ a Barcelona i Jerez i quatre podis.
Hi ha hagut curses que han estat com victòries. On vaig guanyar la temporada passada, aquesta no he pogut ni igualar els temps. En els moments que he vist que podia marcar la diferència, ho he intentat fer. Al final has de donar el màxim amb el que tens.

· Com es viu un dia a dia així, sabent que el problema no és teu, sinó d’una causa externa?
Afecta la motivació i a l’ànim. Per la resta, he treballat encara més físicament i mentalment, i he donat el 100%. En motivació, saps que et queda poc de carrera esportiva i ho has d’aprofitar al màxim com sigui.

· Ets un pilot encara més veterà que Valentino Rossi. Com portes les comparacions?
Sempre em comparen amb ell. Jo soc set mesos més gran. El que fa Rossi té molt mèrit, ja que aguantar en un campionat així és molt complicat. D’altra banda, sempre penso que em queda poc i que ho vull aprofitar. Sempre penso que em queden com a màxim dos anys més, però això ja fa tres anys que ho dic!

· Quina és la teva màxima motivació per a seguir corrent?
La passió per la moto. M’encanta la moto pel pilotatge, la reparació... és la meva vida, el que tinc sempre al cap. Cada vegada et fas més adult i pot baixar-te aquesta intensitat, tot i que principalment segueixo per l’amor al motociclisme.

· Al pàdoc, sempre ets un dels més reclamats. Què et diu la gent?
No volen que em retiri. Els equips i la gent saben que encara tinc possibilitat de guanyar. La broma és sempre la comparació amb el Rossi. Al pàdoc fas molt bones relacions i això és el que et queda per sempre. Potser el més sensat és dir prou, perquè s’ha de parar, ja que és molt fàcil lesionar-se i no vull arribar a aquest punt.

^{Morales en la cursa del CEV d'aquesta temporada al Circuit de Barcelona-Catalunya. || A. San Andrés}

· Vas anunciar que deixes l’EasyRace. On aniràs la temporada que ve?
He estat esperant que sortís una bona combinació de moto-pneumàtic per poder tornar a guanyar i finalment he signat per l’equip del Cardoso School. Em fa molta il·lusió i em motiva molt, ja que és l’equip d’un amic i antic rival, a banda de tenir com a cap de mecànics Jordi Colacios, un bon amic des de fa 20 anys amb qui mai havia pogut coincidir. Tinc les armes per tornar a guanyar.

· I quan et retiris?
Fa dues temporades que treballo al FIM CEV Repsol. He fet de tot, des de coaching, tècnic de suspensions, cap de mecànics... Vaig obrint portes per si he d’agafar aquest camí, però de moment no li dono gaires voltes perquè el dia que em retiri serà molt dur. Vull aprofitar al màxim el que em quedi com a pilot.

· Com et prepares físicament?
Soc molt pro! [riu] Fa dos anys que m’he aficionat a la bici, una mica per obligació. L’any passat vaig fer la Purito, la Perico i he pujat el Tourmalet. Em canso el doble però aguanto. Amb 22 anys no feia res i aguantava més!

· Aquesta temporada fins i tot has entrenat amb Dani Pedrosa.
No ho havíem fet mai, fins ara. Ens coneixem des que era petit, però quan va entrar a la Copa Movistar vam deixar de coincidir. No fa gaire ens vam veure entrenant a motocròs i de tant en tant quedem.