Carlos ‘Kanka’ Montserrat ha bolcat la seva carrera esportiva en l’ajut i la teràpia sobre dues rodes
El freestyle, disciplina motociclista que combina el xou i l’esport, ha estat molt arrelat a Castellar des de la dècada del 2000, quan la pista d’entrenament del circuit dels Saulons va crear escola en aquesta disciplina.
Carlos Kanka Montserrat, Jordi Milán, Juanga Dorado, Miguel Porras i Dani Aceituno van fer història en l’especialitat, ja que van ser un dels primers equips de saltadors amb pit bike i amb la peculiaritat que tots eren del mateix poble. Dirigits per l’especialista Richard Piedras, van participar en l’Style Warriors del 2009 amb alguns dels millors noms, com Edgar Torronteras, José Miralles, Dany Torres o el també castellarenc Javi Jabato Dols, un altre especialista sorgit del fang dels Saulons.
Tot i que amb el temps, cadascú va seguir el seu camí professional en diferents xous espanyols i europeus, Carlos Kanka Montserrat en va ser un dels més destacats.
Kanka va començar de casualitat en el freestyle: li va vendre una moto a Jabato i així va començar a entrenar a les antigues pistes d’atletisme, reconvertides en circuit de salts.
Després de formar part del grup de saltadors, el castellarenc va aconseguir un contracte amb la marca francesa de pit bike YCF per fer una gira de sis mesos per Sud-amèrica promocionant el producte. El tour consistia en exhibicions en diversos llocs destacats per donar a conèixer la marca, com per exemple a l’Ukupacha, una cita del mundial d’enduro. Kanka va obrir horitzons i els sis mesos inicials van passar a dos anys, abans de tornar de nou a casa. “He fet freestyle en llocs impensables com la selva amazònica o pobles remots del continent, sovint conduint més de set hores per llocs de pel·lícula” recorda amb certa nostàlgia el pilot de 33 anys.
“A la tornada vaig canviar la ‘pit bike’ per una moto gran i va sortir-me un bon contracte en un circ”, una oportunitat que va derivar en diverses experiències sota la carpa. De la gira per Catalunya amb el Cirkus Kaos van sorgir noves oportunitats internacionals, amb tours de sis mesos amb l’Alegria Circus de Xipre, una petita estada amb el Circo degli Orrori italià, el Cirque du Liban o el Circus Zyair londinenc. “He desenvolupat una altra oportunitat en el món del freestyle. No és una competició, però també és un xou. En el circ tot pot passar, però has de treballar molt dins i fora de l’espectacle i ningú et regala res” opina sobre la seva especialitat. De fet, el freestyle és un esport que té un component molt marcat de xou.
Treballar al circ, però, té parts bones i dolentes pel que fa a aquest esport: a diferència d’un xou normal, dins d’una carpa no hi ha espai per escalfar prèviament, a més de no veure mai el landing –la zona d’aterratge–, motiu pel qual l’experiència és un grau important. La part bona és que el temps de feina és menor, cosa que redueix el risc de lesió.
“Vaig tenir la sort de trobar la gent adequada que va confiar en mi”, remarca Kanka, que va aprofitar els primers xous a l’Amèrica del Sud –concretament a l’Equador– per crear un nou tipus de teràpia. La moto sempre desperta multitud de sentiments en qui la prova, per això ho va aprofitar per canviar i millorar conductes en nens amb autisme, discapacitats físiques o psíquiques. “Sempre que arribava a llocs nous, contactava amb associacions locals on tenien gent amb conductes socials complicades o discapacitats”, explica. “A Beirut vaig tenir la sort de conèixer un doctor i professor d’una escola i, en explicar-li el projecte, es va materialitzar molt ràpidament”.
La mototeràpia segueix, salvant les diferències, els patrons de la teràpia feta amb cavalls i animals, per ajudar les persones.
“La mototeràpia és una cosa que m’omple molt, ja que sempre m’ha agradat molt ajudar els altres i vull establir-la a Castellar” confessa Kanka, que vol treballar en el projecte de crear un circuit de motocròs a Castellar per donar sortida a la idea i, de pas, que els més petits tinguin accés al motocròs i al freestyle.
Kanka fent un salt amb una ‘pit bike’ durant el tour per l’Amèrica del Sud
Com ha passat a la major part dels esportistes, la Covid va truncar alguns dels seus plans, ja que es va cancel·lar el contracte que tenia amb el Circus Zyair i va haver de tornar a casa una temporada. Un temps que l’ha fet reflexionar i tenir les coses encara més clares: “En el futur vull dedicar-me més a estar-me a casa i delegar les feines a altres ‘riders’, fer una mica de representant, en un món que està creixent molt”.
Juntament amb la seva dona, una actriu de circ ucraïnesa, formada en l’escola de circ de Kíev, volen dirigir les seves carreres professionals al descobriment i promoció de nous talents i poder-se centrar més a millorar i reforçar la teràpia en moto que vol instaurar en la vila.
Tot i això, confessa que “saltaré fins que el cos m’aguanti”.
