Amb una gran aportació, el paper del castellarenc ha estat clau en el desenvolupament d'aquest esport tant a nivell local com català
Josep Domènech (1959-2020) serà per sempre un dels grans referents del bàsquet castellarenc i català amateur. La seva aportació desinteressada al món de la cistella serà recordada, entre d’altres, per les cròniques setmanals al seu blog d’Alocix Resultats.
Sabadellenc de naixement, Domènech va començar a jugar molt aviat a bàsquet al Cor de Maria. La seva alçada -1,90 amb només 14 anys- el van fer ser un dels escollits en la “Operación Altura” feta pel Reial Madrid durant els anys 70, però la negativa de la seva mare va impedir que marxés a la capital de l’Estat per seguir desenvolupant el joc i amb el pas del temps va canviar de pilota, passant a jugar a handbol.
La passió pel bàsquet, però, mai no li va marxar i des dels 17 anys va començar a visitar Castellar, després de conèixer la Immaculada Baldrís, la que posteriorment seria la seva dona. Això va propiciar que s’aficionés al bàsquet del CP Castellar, en aquells moments un dels equips de referència catalans. Posteriorment va involucrar-se en el femení de la Immaculada, on les seves dues filles, l’Imma i la Txell van començar a jugar.
Des d’aquell moment va formar part de la junta del club, actuant com a delegat en els equips on van jugar les seves filles, fins a la fusió dels dos clubs en el que va ser el CB Castellar, on va passar a ocupar el càrrec de coordinador de delegats, per temps després formar part de la junta directiva.
“Era tan metòdic i organitzat que el cap de setmana anterior, sovint anàvem a esmorzar al lloc on havíem de jugar la següent setmana”, explica la seva filla Txell. En una època on el GPS encara era una il·lusió, Domènech preferia dedicar un temps abans que perdre’s el dia del partit.
Fer de taula també va ser un altre de les seves passions, “feia totes les que podia”, afirmen les filles, amb diferents anècdotes com el dia que una àrbitre li va demanar a mig partit que rellevés als que estaven fent de taula perquè no s’assabentaven gaire.
El 2012, coincidint amb la retirada de les seves filles, va seguir en el món del bàsquet, però d’una manera més allunyada, fins que dos anys després va decidir fer el blog Alocix Resultats. “En el fons, tot i dedicar-se a la part legal en la feina -treballava en el registre de la propietat de Sabadell- sempre li havia agradat ser periodista esportiu”, remarca l’Imma, la filla gran. “No li van deixar ser periodista i li va quedar aquesta espina”, afegeix la Txell. Abans d’això, les col·laboracions amb el setmanari La Forja van ser constants durant les etapes a la Immaculada i el CB Castellar.
Durant els set anys d’existència, el blog ha estat l’únic de tot Catalunya en seguir regularment els partits de Copa Catalunya i lliga EBA, amb el material gràfic aportat per la Txell i les correccions de l’Imma. Això els va reportar ser coneguts a moltes de les pistes i pavellons de la geografia, retrobant-se sovint amb vells coneguts.
Els problemes de salut que va patir el 2017, van fer del blog una manera d’aferrar-se i seguir gaudint amb la família durant els caps de setmana. “Hem visitat molts camps de tot Catalunya i tot i això tenia una memòria brutal per recordar coses anteriors en els mateixos camps”, afirma l’Imma.
Després de la desaparició del femení del CB Castellar, al Josep li va costar tornar al Puigverd, però va continuar gaudint d’un dels dos equips del seu cor: l’altre era el CE Sabadell, uns colors que el van acompanyar fins als seus últims moments. Les notes de l’himne que li posaven les seves filles per estimular-lo durant la recuperació, eren de les poques que li produïen reacció i estímuls a aquest ‘saballut’ de cor.
Amb la seva desaparició, el Josep deixa un desert de paraules en el món del bàsquet. Un buit que ningú podrà omplir com ho feia ell i del qual no podrem seguir aprenent la resta.
