Vers l’any 1939 a Castellar del Vallès

Dilluns 28, a les 19 hores, la Sala d’Actes d’El Mirador acull una conferència titulada “Les ruptures de l’any 39 a escala local. El cas de Castellar del Vallès”, que anirà a càrrec de l’historiador castellarenc Ernest Gallart. L’acte està organitzat conjuntament per l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Municipal Antoni Tort.

Ja a l’article “Quan les tropes de Franco van entrar a Castellar”, publicat a L’Actual número 274 (del 24 al 30 de gener de 2014, p. 6-7), Gallart parlava d’aquest període, amb l’entrada de les tropes franquistes. Aleshores, Catalunya patia el trencament de les dinàmiques polítiques, socials i econòmiques que hi havia hagut durant el període republicà. A partir del 39, s’hi instal·lava un règim polític totalitari i es construïa un estat amb una visió territorial simètrica, es reprenia la moral tradicional i s’implantava un model econòmic autàrquic.  

Finalitzada la recerca, ara es donaran a conèixer els resultats, centrats en el cas de Castellar del Vallès. L’espai temporal de la recerca comença el desembre de 1938, un cop començada l’ofensiva franquista sobre Catalunya, i finalitza durant el mes de febrer de 1939, quan arrenca la primera Gestora Municipal de Castellar del Vallès. El llenguatge de la xerrada no serà extremadament tècnic, si bé el nivell d’aprofundiment és mitjà, amb un clar caràcter divulgatiu i científic.

Concretament, es parlarà de quan, al desembre del 1938, començava l’ofensiva final de l’exèrcit franquista sobre Catalunya. El trencament del front republicà a Seròs va suposar l’avanç inexorable, que l’exèrcit republicà no va poder aturar. La progressió acabaria el 12 de febrer a la frontera francesa. Les restes dels exèrcits de l’Est i de l’Ebre i milers de civils, sota un desconcert generalitzat, intentaven no ser capturats i passar, per l’est i nord de Catalunya, al país veí.

A Castellar del Vallès
A Castellar, la situació a finals de gener del 1939 era força complexa. Molts joves no hi eren, fruit de la mobilització, d’altres s’havien amagat a les llars o bé romanien ocults als boscos i muntanyes properes. Alguns homes adults els havien acompanyat o feien tasques de fortificació. Els centres laborals seguien tancats per manca de personal, de matèries primeres i de fluid elèctric. Les escoles no havien pogut reprendre el curs a causa de l’absència de mestres i la incertesa de la situació.

Els comerços, desproveïts de productes, seguien amb les portes tancades i el transport públic estava aturat. En aquest sentit, la mobilitat s’havia reduït a l’imprescindible i la gent restava a casa.

Les notícies eren cada cop més escasses. La premsa escrita tenia dificultats per arribar a la població. A Castellar, el mitjà local era La Farga, que va deixar de publicar-se el 29 d’abril de 1938, i que va deixar els castellarencs sense notícies de primera mà sobre la situació de la guerra i la reraguarda a la vila.  La ràdio, -Radio Nacional de España-  s’escoltava poc perquè molts aparells havien estat requisats. El que s’emetia oferia informacions contradictòries i tenien una intenció ben diferent en funció del bàndol que les difonia.

El fenomen dels emboscats es va intensificar amb estratègies d’ocultació en el propi casc urbà: cases particulars, mines d’aigua, o bé a l’entorn de Sant Llorenç. El nombre de desercions durant aquests mesos, a finals del 1938, es va intensificar i els enquadrats locals van aprofitar per amagar-se a casa i esperar el desenllaç final de la Guerra Civil.
A partir del 24 de gener comença un èxode col·lectiu. Els soldats que havien estat destacats a Castellar del Vallès i els treballadors de la fàbrica de material de guerra del SAF-16 emprenen el camí cap a la frontera. Paral·lelament, una trentena de famílies i persones soles, sobretot homes, marxaran de Castellar en direcció a França.   

El 26 de gener de 1939, una avançada de l’exèrcit nacionalista, de la División Legionaria Flechas Azules, arriba a Castellar i pren possessió de l’ajuntament hissant la bandera rojigualda. Però no serà fins dos dies més tard, el dia 28, quan es produirà l’entrada solemne de les tropes nacionals, que van ser rebudes per alguns grups de castellarencs que els esperaven.

A partir d’aquest moment, s’intentarà esborrar l’etapa republicana i tornar a la quotidianitat local, amb l’intent de proveir la població de queviures després del període d’escassetat. Es va iniciar el canvi de moneda, ja que fins aleshores tothom tenia republicana, es va reprendre la pràctica religiosa i es va instaurar un nou ordre polític. Comença una nova etapa política, social i econòmica a Castellar del Vallès i a tot el país.