La proposta nadalenca de l’ETC 'Pastorrats' ofereix la crítica a l'actualitat i rialles assegurades
El passat 25 de desembre, la Sala de Petit Format de l’Ateneu va acollir l’estrena de Pastorrats, la nova i agosarada proposta de l’Esbart Teatral de Castellar, que s’endinsa sense complexos l’imaginari nadalenc tradicional per fer una versió allunyada de la solemnitat dels clàssics Pastorets. En aquest sentit, ofereix una relectura irreverent del relat de Betlem, passada pel sedàs de l’humor i la crítica social.
Dirigida per Dani Coma, l’obra situa l’acció en un Betlem alternatiu, l’any 13, on res no és ben bé com el públic podria esperar. A escena hi desfilen els personatges habituals de l’auca betlemística, però reformulats amb gràcia i sense pietat: un Josep en plena crisi d’identitat (Joan Romeu), una Maria que aixeca la veu i qüestiona els relats imposats (Sara Schkot) i una Jesús - Txus (Nora Cullerés), que reivindica la seva identitat i el feminisme en un entorn que no sap o no vol entendre-la. Aquest nucli familiar, que viu els seus conflictes i que no apareix gens idealitzat, és el nucli d’una comèdia que no deixa escapar pistonada per fer crítica de l’actualitat castellarenca.
Un seguit de personatges inesperats interactuen amb la Sagrada Família i accentuen el to delirant i festiu del text: una mestra amb dots de vident (Maria Hernández), un àngel nostàlgic de Llucifer (Pau Gómez), una dimonieta convertida en mascota domèstica (Abril Soldevila) i un Almendro molt “pijo” que interacciona amb el públic, trencant la quarta paret (Àlex Torrano).
Sense voler desvelar ara els tòpics que l’obra posa sobre la taula, és evident que Pastorrats juga amb estereotips i temes d’actualitat, alguns molt castellarencs, per despullar-los i portar-los al terreny de la comèdia. Tot plegat es fa des d’un humor blanc, desenfadat i incisiu, que punxa però no fereix, i que busca més la rialla còmplice que no pas la provocació gratuïta.
Moment de l'obra 'Pastorrats' de l'ETC. || M. A.
L'àngel, Maria i Jesús (Txus) dels 'Pastorrats'. || M. A.
El públic té l’oportunitat no només de no parar de riure sinó també d’afegir-se a cantar tres nadales clàssiques —El Rabadà, Les dotze van tocant i Santa Nit— amb lletres versionades en clau humorística i temàticament integrades a l’acció.
La bona feina interpretativa dels actors i actrius de l’ETC, sumada a una posada en escena on s’hi representa l’estable de Betlem, afegint-hi efectes de llum de colors i pampallugues, a més d’una banda sonora adequada a cada escena i balls excèntrics dels personatges, l’obra aconsegueix fluir amb molta naturalitat i manté l’interès i els riures del públic.
Pastorrats és capaç de qüestionar els relats més arrelats sense perdre un to festiu i amb un punt hilarant i és, sense dubte, una bona manera de desengreixar-nos de l’escudella, dels canelons i dels torrons d’aquests dies L’obra encara es podrà veure els dies 26, 27 i 28 de desembre, els dos darrers, en doble sessió. L’èxit en la venda confirma que, també per Nadal, hi ha ganes de riure i deixar-se sorprendre.
