Amb les localitats exhaurides, la cantant de Vilassar de Mar va mostrar-se en tot moment molt propera i sincera
Judit Neddermann va començar el concert del FemFestival de Castellar amb els plats forts del seu darrer disc. La primera de les interpretacións, el tema Canta i gairebé enllaçada, Luna, uns temes que s'inclouen al treball Aire. Com ella mateixa va explicar al públic, un disc que s'ha hagut d'esperar un any per culpa de la pandèmia.
Des del minut zero, la cantant de Vilassar de Mar es va posar el públic a la butxaca. Va entrar, a poc a poc, amb dues cançons i després amb els comentaris tan necessaris i sincers que va anar compartint amb el públic. Va explicar que al disc hi ha evocat el cor, i això es nota en les lletres i melodies que proposa en aquest projecte tan personal. El FemFestival arribava, aquest dissabte a la nit, al punt més alt d'assistència i d'entrega.
Les localitats es van exhaurir per sentir Neddermann en conccert, dissabte. ||Q. PASCUAL
Judit Neddermann, atenta al baixita Isaac Coll, durant el concert. ||Q. PASCUAL
A tall d'anècdota, va fer saber a l'audiència que la seva tieta àvia, que viu a Castellar, també era entre el públic. La va saludar i va seguir endavant, sense deixar aquesta naturalitat que la feia tan properaa la gent. Per un moment, en alguns dels temes, semblava que fóssim vora el mar, allà on ella va créixer i d'on es reivindica, com explicita a la cançó Vinc d'un poble, referint-se al Vilassar de Mar natal. Entre d'altres, el públic també es va deixar acaronar per la delicada veu de Neddermann a través de cançons d'enamorament com Siento que vuela, cançons per a la mare com Jo et canto a tu, i una altra amb més ràbia que es diu Vete - diu que ja no la sent -. Neddermann també va dedicar un tema al personal sanitari que tan ha treballant en temps de pandèmia.
Una altra de les característiques de Neddermann és la barreja d'idiomes dins una mateixa cançó: el portuguès, el català, el castellà i l'anglès s'intercalen d'una manera absolutament orgànica. Aquesta barreja beu també de la influència de la formació de l'artista, molt immersa en la música de brasil durant els seus anys d'acadèmia al Taller de Músics. No s'hi nota tanta la influència jamaicana del la dècada en què va formar part dels The Gramophone Allstars, si bé també han estat un coixí per la seva base musical.
A estones amb la guitarra i veu i d'altres amb només a la veu, i acompanyada en tot moment per dos "musicarros" - com va dir-ne ella mateixa, Darío Barrosso a la guitarra i Isaac Coll al baix, Neddermann va deixar encisada l'assistència, que va aplaudir amb alegria el concert, marcadament feminista. I no és un feminisme de lluita ni de reivindicació, sinó un feminisme que se sent, que s'hi nota a través d'aquesta artista de gran talent.
Les teloneres Lòxias
Com a teloneres - la Núria, la Júlia i l'Angèlica de Lòxias -, grup local format en banda completa per tres nois més, van mostrar la part més personal del seu repertori, amb cançons que parlen de la dona, de la nena que ja no són, de les febleses i fortaleses que també a totes i tots ens acompanyen. Van fer sentir el seu rebuig a les violències LGTBIfòbiques que hi ha hagut els últims dies i van agraïr molt l'oportunitat que l'Ajuntament els havia donat de poder participar al FemFestival.
Les Lòxias van aparèixer per sorpresa al final, cantant juntes amb la Judit Neddermann la darrera peça. Aquest darrer regal va fer que Castellar del Vallès se sentís feliç amb un concert, i és que només els concerts en directe tenen aquest Aire del que ens parla Neddermann en el seu disc i que ens la fa tenir tan a prop durant una estona.
La Núria, l'Angèlica i la Júlia van cantar juntes amb Judit Neddermann la darrera cançó. || Q. PASCUAL
