Triquell: “M’agrada expressar el que estic vivint”

· Com ha anat la gira per Catalunya del disc ‘Entre fluids’?

És un privilegi poder compartir la nostra música allà on anem, i és preciós, estem contents, el de Castellar és l’últim concert que farem d’aquesta gira, el següent ja serà en un nou format.

· I en pots avançar alguna cosa?

Estrenarem a la sala L’Ideal de Poblenou, a Barcelona, allà presentarem una experiència que va més enllà d’un concert tradicional. Farem que cada  tema tingui la seva pròpia narrativa visual i acústica, en una sala que té projectors a les quatre parets. Serà una experiència que va més enllà d’un concert tradicional. Aquest és el futurisme dels concerts, que d’aquí a un temps hauran de tenir sales equipades.

· N’estàs cansat que sempre et relacionin amb ‘Eufòria’?

Sí, el tema ja es fa una mica repetitiu. Ho entenc perfectament, no és que me n’avergonyeixi, és un món que jo he estimat i on em va anar molt bé, però és com si fa un any i mig que has deixat una relació i tothom et pregunta per la mateixa persona, amb qui ja no hi tens relació. No fa tant de temps que va passar, és veritat, però és un format en què em vaig apuntar sense saber què seria.

·Què hi vas trobar a faltar?

Lamentablement, allà no vaig poder fer la meva música, sinó que cantava la música que em deien que havia de cantar. La televisió, de vegades, edulcora coses que la música hauria de transmetre.

·I amb què et quedes?

Em quedo agraït per tot el que vaig viure el 2022 i em van agradar les persones que vaig conèixer però, a nivell intern, tenia altres propòsits a la meva carrera. Destaco la feina que he fet amb la meva gent, que són artistes joves i amb ganes de poder-s’hi dedicar. Aquest any he tingut l’oportunitat de donar a conèixer una filosofia i una manera d’entendre la música i d’interpretar-la més personal.

· Quina importància tenen Pau Ruiz i Xavi Rueda a la teva vida?

El Pau és amic de tota la vida i ha posat ordre a totes les meves idees musicals. Vam començar a fer música junts a l’ESO, amb composicions pròpies i tot. I el Xavi és qui em va introduir al món de la producció i amb qui vaig començar a entendre fins a quin extrem sònic pot arribar la música, més enllà de només un cantant. Hi ha una sensació generalitzada que els cantants ho són perquè canten, però crec que ho són perquè transmeten a través de les composicions. El Xavi és el millor productor que he conegut mai.

·Les teves lletres són extenses?

Depèn del tema, algunes repeteixen un leitmotiv, d’altres que no. Cada tema és diferent, n’hi ha amb tonades enganxifoses, d’altres que no. No sabria justificar el meu procés creatiu, no m’ho plantejo, no hi ha una manera formada d’escriure les lletres. Algunes són més llargues, d’altres, no.

·I de què parles, a les cançons?

Em busco a mi mateix, com una redempció, com una forma de comunicar les meves preocupacions, les meves pors, de treure el que hi ha a dins perquè no s’enquisti. Treure-ho és una forma que em funciona, amb la música i a la vida. No m’agrada haver de maquillar allò que hi ha a dins. A vegades costa, sí, però a mi em mola poder descomprimir. Parlo de mi, tot i que últimament també m’he estat plantejant posar-me en un paper que no sigui el meu.

· Encara no és el moment de parlar d’altres coses?

Suposo que pel fet també de venir d’on vinc i de la repercussió d’Eufòria, ara m’agrada expressar el que estic vivint i sentint jo. Són coses que compartim moltes persones, penso que no som tan diferents. 

·I musicalment parlant, com et defineixes?

L’autoconcepte d’una persona que crea alguna cosa és molt visceral, impulsiu, emocional i carnal. A vegades hi ha agents externs que es fiquen pel mig del procés creatiu i fa que no sigui igual d’espontani. Em costa molt parlar dels meus referents, en tinc molts i incoherents entre ells.

· Profe d’anglès, monitor de lleure, músic... et quedes aquí?

Mai he tingut una convicció a llarg termini. L’art de la pedagogia no es tracta bé, ni a la universitat. És una llàstima que no siguem capaços de trencar parets culturals, el sistema educatiu està fotut. Però ara, també passa en la indústria musical, que hi ha d’haver un canvi de consumir-la. I perquè hi ha contractacions desiguals, no és un món gens equilibrat ni paritari.

·I davant d’això, com reacciones, ets rebel o resilient?

A vegades rebel, a vegades reflexiu. Segons com m’evadeixo o em rebel·lo.

·Què és Castellar per tu?

Tinc la sort d’haver-hi anat força cops. Hi tinc una amiga que es diu Elena, i el meu pare també hi té amistats. I tinc un tiet que es diu Eugeni que em cau molt bé que també és castellarenc. A Castellar hi tinc persones i experiències. A més, hi ha la discogràfica PICAP. És un lloc molt bonic. Jo ara visc a Caldes però m’estimo molt els vallesans i les vallesanes.