Artistes que uneixen ponts

El FemFestival va obrir ronda amb un doble concert, dissabte 5 a la Sala Blava de l'Espai Tolrà. Totes dues propostes s'havien traslladat a l'interior del recinte, en una ubicació diferent a la inicialment prevista, a causa de la previsió de pluja. A més, es va suspendre el vespre d'humor previst al mateix lloc amb les monologuistes Sònia Suñé, Carmensita Ye-yé i Anna Flavià i també es va decidir el trasllat d'ubicació de les propostes previstes per aquest diumenge, el trivial del Col·lectiu Aspàsia, que es farà al passadís central de l'Espai Tolrà, i el concert de Flor de Lava, que tindrà lloc a la Sala Blava. 

La nit musical va començar amb la castellarenca Mar Plaza i la seva banda. L'artista va presentar el seu primer EP Love and what it costs al costat dels músics que l'acompanyen en aquest viatge, Carla Aragonès a la guitarra, Òscar Pérez a la bateria i Ferran Illa al baix. Per a bona part del públic que la va aplaudir, els temes que Plaza va interpretar no eren desconeguts. Com ella mateixa va comentar durant el concert, molts dels seus temes ja estan penjats a les plataformes. Molts dels presents, a més, ja la segueixen en la seva encara jove carrera, ja sigui per lligams familiars o d'amistat. 

Amb el pop per bandera, l'estil de Plaza desplega matisos més rítmics en certs moments melòdics, en d'altres. En tot cas, amb un estil molt personal. La jove cantant i la banda també va interpretar covers que van agradar al públic, que fàcilment reconeixem. Segurament, poder formar part del cartell del FemFestival d'aquest any les ajudarà a donar-se conèixer més. Els seguirem la pista.

Mar Plaza, durant el concert que va oferir al FemFestival. || Q. P.

La banda de Mar Plaza, a la Sala Blava de l'Espai Tolrà. || Q. P.

Després de Plaza, va ser el torn del concert Tonina Saputo, l'artista internacional que va demostrar el seu gran virtuosisme amb el contrabaix, la guitarra i la veu. A més, Saputo no va sola, sinó que l'acompanyen dues artistasses; Ivy Alexander a la guitarra i Dalila Murano a la bateria. Totes tres s'empasten a la perfecció, a l'escenari. 

Seria difícil definir l'estil, si n'hi ha, de la Tonina perquè no n'hi ha ni un ni dos, sinó molts més. Les seves cançons dibuixen influències de punts del món on potser encara no hem estat, i ella ens hi transporta perquè són els llocs on ella mateixa ha nascut o crescut, també, com a artista. Aquestes melodies van apareixent d'una manera orgànica, sense pressa però sense límits. 

El sentit del ritme de Saputo, i també la seva magnífica interpretació com a vocalista, com a constrabaixista i guitarrista, són tan evidents que deixen a l'audiència gratament sorpresa. La seva força escènica és indiscutible.

Les seves, són cançons que uneixen ponts. Les arrels de Saputo les trobem a Itàlia, però també a sud-amèrica i a l'Àfrica. I tot això ho sentim a través de les seves melodies, cantades per Saputo a estones amb veu vellutada, amb sons ancestrals de l'Àfrica, de sud-amèrica, de la mediterrània, però també amb l'ús encertat d'uns instruments potents: una guitarra, un contrabaix que a escena té una gran presència i una bateria que es fa tan necessària. 

Tonina Saputo, Ivy Alexander i Dalila Murano, dissabte, al FemFestival. || Q. P.

Tonina Saputo, acompanyada de la guitarra, en un moment del concert al FemFestival. || Q. P.