2020112311130264891 (1)_800x534
Tractat del Comptat de Cerdanya de Joan Trigall, Editorial Anem Editors. || CEDIDA
08/04/2021 Cultura
Un tractat de la Cerdanya amb signatura castellarenca

La castellarenca Erola Simon i el company de professió Lluís Obiols han editat l'edició íntegre d'un text de Joan Trigall

Marina Antúnez

La Papereria - Llibreria Vallès acaba de posar a la venda el llibre La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comptat de Cerdanya de Joan Trigall, de la castellarenca Erola Simon Lleixà –actual arxivera de Puigcerdà– i Lluís Obiols Perearnau –arxiver de la Seu d’Urgell. El volum, d’Anem Editors, desenvolupa un fet històric. L’any 1603, Joan Trigall era el rector de Vilagrassa, a l’Urgell. Va  escriure el Tractat del condado de Cerdaña, un manuscrit en què descrivia minuciosament la vila de Puigcerdà, d’on era fill, i la història i la geografia cerdanes. Anys més tard, va adreçar unes cartes a l’historiador Jeroni Pujades, en les quals relatava les seves ascensions a la muntanya amb el propòsit de fer observacions geogràfiques sobre el Pirineu.

“El llibre no és una narració històrica, sinó l’edició d’un text que va ser escrit el 1603”, diu Simon. Aquest mai s’havia editat íntegrament. Hi ha un original a la Biblioteca de Catalunya i una còpia a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. “Es tracta d’un text molt interessant perquè és una mena de tractat que barreja la descripció geogràfica amb la descripció històrica”, afegeix Simon. Tenint en compte que d’aquella època hi ha pocs documents, “ens dona informació de com era la comarca, una descripció de la Cerdanya i de la població de Puigcerdà”.

La publicació de Simon i Perearnau inclou l’edició íntegre i es complementa amb un estudi de context, “que també inclou una biografia del Joan Trigall, i per tant, la investigació que hem fet sobre aquest personatge”, afegeix Simon. Trigall era mestre, i posteriorment es va fer capellà. “Era un home inquiet i que llegia els historiadors del moment, i que tenia un esperit científic”. Amb l’afany d’esbrinar si les muntanyes de la Cerdanya eren les més altes, les va pujar i documentar, un fet que no era habitual a l'època, "quan les muntanyes no es pujaven com una forma d'oci com fem ara", apunta Simon. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris