Un tomb per Castellar Vell

Aquest diumenge, el Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història, en col·laboració amb l’Ajuntament, ha previst un segon itinerari del cicle Un tomb per la història. Aquesta vegada, el centre d’interès és a Castellar Vell. La sortida es farà des de l’aparcament del Viena, a peu fins allà, a les 10 del matí. La durada total de l’itinerari serà de dues hores i mitja, aproximadament, tot i que la caminada és només l’anada i tornada a Castellar Vell. Es permetrà l’entrada a l’ermita. L’arqueòleg Jordi Roig s’encarregarà del guiatge i explicacions, perquè els participants a l’activitat puguin conèixer més a fons les dades que es tenen del jaciment arqueològic medieval, del vilatge d’època carolíngia i de l’església i parròquia de Sant Esteve. 

L’antiga església de Sant Esteve està situada al paratge conegut per Castellar Vell (o puig de Castellar Vell), al terme de Castellar del Vallès. Aquest indret forma part d’una de les serres interfluvials que caracteritzen el relleu del Vallès proper a la serralada Prelitoral, tallat per sots de torrenteres. L’església és l’element més característic d’aquest conjunt. L’antic temple parroquial de Sant Esteve forma part del conjunt arqueològic i arquitectònic de Castellar Vell, també amb les runes del mas de la rectoria i el jaciment del vilatge medieval. El vilatge alt medieval ha estat identificat a partir de les sitges i el fossat descoberts i excavats l’any 1995. L’extensa documentació dels segle X-XI sobre aquesta àrea de Castellar ha permès situar amb relativa precisió alguns dels llocs de poblament, esglésies, castells, terres, accidents geogràfics, etc.

El jaciment medieval de Castellar Vell i l’església de Sant Esteve han estat objecte, fins ara, de 6 campanyes d’actuació arqueològica (anys 1995-1997, 2000-2001 i 2007). Amb tot, tan sols tenim excavada una quarta part del jaciment. Els resultats obtinguts amb aquestes primeres excavacions, posen de manifest l’interès històric i arqueològic del conjunt i subratllen la necessitat de continuar cap a l’exterior, especialment a la zona del vilatge, a l’espai de la rectoria i a l’entorn de l’església. 

A partir de les excavacions arqueològiques ha estat possible establir sis fases d’ocupació i d’evolució del jaciment, a partir de les restes i estructures arqueològiques localitzades i la seva seqüència estratigràfica i cronològica, amb més de 1.000 anys d’evolució històrica.