El muntatge està dirigit per Marta Aran i escrit i interpretat per Ann Perelló
El teatre torna aquest 2023 amb Nua. Radiografia d’un trastorn. El muntatge, de la Sala Flyhard, explica el pas d’un personatge per un trastorn de conducta alimentària. L’obra es podrà veure dissabte 28, a les 18 h i a les 20.30 h, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu. “‘Nua’ parla de coses molt íntimes, de pensaments, volíem transmetre com pensa una persona que passa per un trastorn com aquest”, explica Marta Aran, directora del muntatge, escrit i interpretat per Anna Perelló, també amb autoria d’Andrea Ros. L’obra narra com, “moltes vegades, nosaltres tenim imatges dels estereotips”.
Anna Perelló va escriure’n el text i el va ensenyar a Marta Aran: “Vaig pensar que era un diamant, i li vaig dir que sí”. Normalment, Aran es dirigeix els seus textos, però aquest cop va ser l’actriu, “qui va fer un càsting de directora [riu]”. Perelló va viure en primera persona un trastorn de conducta alimentària des dels 14 fins als 23 anys. “Escriure-ho la va ajudar molt a no sentir vergonya”, i també va servir per ajudar altres persones que estaven passant pel mateix.
Després d’un any i mig, l’obra ha tingut èxit i repercussió. Perelló ha estat, fins i tot, premiada com a millor actriu revelació als Premis Butaca. El projecte va néixer al Teatre Principal de Palma i, també perquè l’actriu és mallorquina, s’utilitza el balear a escena. “Si no, a les arts escèniques, no ens acostumem a sentir altres accents”, afegeix Aran.
S’ha triat un format de monòleg perquè segons Aran, “la solitud, dins aquests trastorns, és molt habitual”. Amb el monòleg, a més, s’arriba directament al públic i es pot interpel·lar. “Pots passar per moltes escenes, situacions i pensaments”. En el llenguatge, hi ha moments còmics, fins i tot, “perquè una persona amb trastorn té pensaments molt llunyans a si mateix”.
Es tracta d’un monòleg molt dinàmic que es completa amb audiovisuals creats expressament per a l’ocasió per Miguel Ángel Rayuelo. Hi dona dinamisme i, fins i tot, hi veurem una Britney Spears.
En aquest viatge, es reflexiona en com la societat té una pressió estètica desmesurada. “Els joves estan creixent amb unes xarxes socials que exposen i, en part, l’obra permet crear debat”.
