El músic de Maó va oferir un concert en la primera sessió de les Audicions Íntimes del curs de L'Aula a l'Auditori Miquel Pont d'El Mirador
No sempre és freqüent, però de vegades el virtuosisme artístic defuig de pompa i d'artifici. És senzill, directe i fa fàcil el que per a qualsevol altra persona és impensable, inabastable. Aquest és el cas del pianista Marco Mezquida, que va protagonitzar dijous passat la primera sessió del curs del cicle Audicions Íntimes de L'Aula. Com és habitual, Xavier Chavarría Talarn, va ser el mestre de cerimònies, l'encarregat d'acompanyar el músic i els espectadors en una tarda embriagadora a l'Auditori Miquel Pont d'El Mirador. Ho va avançar el presentador, que Mezquida "vola" i fa volar qui l'escolta quan toca el piano. I les expectatives es van quedar curtes en les gairebé dues hores que el menorquí va compartir música i conversa amb els socis de L'Aula. Marco Mezquida té, amb només 34 anys, una trajectòria impecable. Una cinquantena de discos -en solitari però també acompanyant grans professionals com Sílvia Pérez Cruz-, gires arreu del món, Premi Ciutat de Barcelona el 2019 pel treball No hay dos sin tres, amb Chicuelo o Premi Enderrock de la Crítica pel disc Talismán. En resum, una immillorable carta de presentació.
El músic Marco Mezquida, dijous passat, a L'Auditori Miquel Pont d'El Mirador en la sessió de L'Aula - R.GÓMEZ
Així, durant l'audició Mezquida i Chavarria van reflexionar al voltant dels clixés de la música clàssica, del valor afegit de la improvisació o de la gran capacitat d'interpretació que ofereix el piano per a un músic. "M'agrada interpretar però també crear o improvisar. Tot està lligat amb el coneixement de la música. Improvisar és la part lúdica del coneixement. Molts músics toquen molt bé però no saben de què està feta la música, i no saben tocar sense una partitura. La improvisació és crear a temps real, i has de mantenir una lògica, coherència", va explicar el menorquí. "El piano és un instrument molt complet, una orquestra en si mateix. Volia ser cantant de rock però després de 27 anys, canto a través del piano", va remarcar.
Marco Mezquida durant una de les improvisacions - R.GÓMEZ
El pianista va assegurar que se sent còmode en diversos gèneres interpretant i reinterpretant autors clàssics com Ravel, en les melodies de Broadway de George Gershwin , amb el flamenc contemporani, creant noves composicions o fins i tot en la cançó popular. De fet, La Balanguera va ser la primera cançó que va sonar a l'Auditori, una melodia que Mezquida va fer i desfer amb una improvisació filada en directe. Va seguir teixint el repertori tot revisitant Beethoven, l'estàndard de jazz Fly me to the moon - del qual va fer dues versions, una a l'estil d'un crooner i l'altra com una balada -, creacions pròpies dels seus discos com Dama de nit i d'altres fetes en directe fent servir totes les sonoritats possibles del piano. Va percudir, pinçar i silenciar les cordes de l'arpa de l'instrument, per deixar sense paraules un públic emmudit davant d'un talent a voltes elegant, a voltes passional i melancòlic.
Mezquida també va voler complaure els assistents amb diversos discos sol·licitats. Va revisitar Libre de Nino Bravo; Let it be de The Beatles; Night and Day de Cole Porter, i va oferir una versió condensada de l'espectacle Rhapsody in Blue que va interpretar fa uns dies amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Tot plegat, per demostrar, tal com va assegurar, que les melodies que perduren i que inspiren, la bona música, més enllà de gèneres o autors, tenen en comú la combinació d'uns bons ingredients que cada intèrpret i creador cuina i condimenta des del coneixement, l'experiència o la genialitat.
